12 de setembre del 2010

Rebecca


Daphne du Maurier
REBECCA

Ed. Galaxia Gutenberg


"Anoche soñé que volvía a Manderley. Me encontraba ante la verja del parque, pero durante unos momentos no podía entrar. La puerta estaba cerrada con cadena y candado. Llamé en sueños al guarda, pero nadie me contestó, y cuando miré detenidamente a través de los barrotes mohosos de la verja, vi que la caseta estaba abandonada."

Flors, moltes flors, amb tot l'esclat dels seus colors i la intensitat del seu perfum. Arbres de troncs esvelts i capçades frondoses i retallades. Corriols que s'endinsen en el bosc, creuant prats idíl.lics per trobar-se sobtadament amb el mar. Còdols i roques on arriba l'aigua salada que tot ho emmiralla. Un plaer pels sentits presidit per les línies elegants i sobries d'una casa. Però tot és fràgil. Tot s'esquerda i es cobreix d'ombra. Fosca, freda, densa. Capaç d'aferrar-se als records, als dubtes i a la innocència, com la boira humida fixada arran de terra. La seva presència desferma les pors, remou l'angoixa i ofega els somnis, colpejant ferotge com les onades contra les roques en plena tempesta.

Imatge Internet.

4 comentaris:

Mireia ha dit...

Està a la llista de pendents.La vaig comprar perquè no l'he llegida mai. La peli sí que m'agrada molt.

kweilan ha dit...

Un dels meus llibres preferits.

myself ha dit...

El vaig llegir fa poc i em va encantar. Té molt d'encert en la descripció de la fragilitat.

digue'm ariadna ha dit...

Mireia... a mida que avançava, la lectura em va enganxar més i més. En parlarem, doncs...

Kweilan... l'havia llegit reduïda com a lectura graduada d'anglès fa molts anys, però els records que tenia eren més per la versió del cinema que no pas pel llibre. Llegir-la ha estat un plaer, de fet, un escrit teu m'hi va fer pensar...

Myself... és una lectura que et va captivant, pàgina a pàgina. Em va agradar molt la teva ressenya. Ens llegim =:)...