Microcosmos

Claudio Magris

MICROCOSMOS

Ed. Empúries

"Un vent lívid remou pilons de fulles, les estàtues no tenen braços ni cames, un poble d'esguerrats i muts. Parets altíssimes circumden el Jardí, el cel també és una paret contra la qual es retallen les branques, per totes bandes hi ha esquerdes que es dibuixen i s'obren, les parets es comencen a engrunar, tot és un enfonsament silenciós, immens. És tan estrany, a poc a poc, tornar a sentir els sorolls habituals, reconèixer que en aquell banc hi han segut moltes persones, sentir remordiment i temor per l'espant dels pares que encara volten buscant-lo. En tornar a casa, fins i tot abans de travessar la reixa, sentim que ja tornem a ser fora del Jardí, que el buit immens s'ha encongit, contret, ha tornat a entrar a la llàntia màgica igual que el geni i ha desaparegut, una baia enterrada a la densitat de l'arbust."

Paraules com onades. Pugen, baixen, van cap a un costat, van cap a l'altre. Paisatges, illes, llacunes, muntanyes, ciutats, jardins, cafès, bars, pobles, camins, fronteres, entrellaçats al record, a la història, a la descoberta i a la mirada. Límits perduts on l'espai s'endinsa en la identitat, objectiva, subjectiva. Brollen, un rere l'altre, els mites, els somnis, les vides, i fonen el passat i el present.


Vagareig submergit en la condició humana. Fluctuació nostàlgica a la recerca de petits mons, on el traç de la geografia es confon amb el de la memòria. Un nou viatge, ple de cruïlles i detalls. Prosa que camina, mà que mira.

Laia

Era molt petita quan una nit vaig alçar-me del llit. La mare mirava una pel.lícula. Una baralla en una platja, canyes i un ull buidat. Una nena es feia dona. Mirada perduda, llarga trena negra i vestit blau. Anys més tard, a classe de català ens van donar un llistat de llibres per llegir i un títol, un nom, em va cridar l'atenció. La mateixa mirada perduda, la llarga trena negra i el vestit blau: Laia. La seva segona novel.la, escrita als divuit anys.

Salvador Espriu

LAIA

Edicions 62

En un món de mar, Laia. L'elegia i el conflicte. El destí dolorós, ple de misèries i insatisfaccions. El regust salat, amarg i agre. La veu interior arrencada dels sentiments. La buidor del gest turmentat. Una paleta de proves on es retallen les ombres, on s'esbossa un món grotesc de personatges que no arriben a ser titelles, on el mut monòleg es deixa endur per la fatalitat i la mesquinesa. Laia, fragments d'un poble mariner.

"Misteri de la Soledat, misteri de la mare sola, embolcallada amb draps negres. La despulla del fill ja li havia estat arrabassada, i qui sap si els verns ja rosegaven la carn en el repòs darrer. Eren cecs de plor els ulls de Maria, i els llavis es cloïen amb desconsol, un desconsol mut, una angoixa teixida de silencis, de records fugissers, de claredats llunyanes, d'una felicitat que no havia de tornar. El cap de la imatge es decantava devers la terra, i l'oreig agitava en la nit la cabellera greixosa."

... Avui fa dos anys, un vent estrany va començar a omplir els caminals sorrencs de paraules i imatges. En aturar-se, abans de començar de nou el seu moviment, els espais en blanc van quedant plens de silencis i mirades, de veus i sentiments, de somnis i petjades, que donen sentit a aquest petit i senzill laberint...

... Moltes gràcies...

Il.lustració de Nicoletta Tomas, ON ELS MEUS SOMNIS EM PORTIN.

sss (XVI)...

Cada lector és, quan llegeix, el propi lector de si mateix. L'obra de l'escriptor sols és una mena d'instrument òptic que ell ofereix al lector a fi de permetre-li discernir el que, sense aquest llibre, potser no hauria vist per ell mateix. El reconeixement en si mateix, per part del lector, del que diu el llibre és la prova de la seva veritat.

Marcel Proust.

... en el laberint, també hi ressonen els mots...

A voltes

A voltes,

una tarda qualsevol,

la tendresa s'instal.la a les paraules

i una pluja fínissima

fa esclatar flors als aiguamolls

i crèixer gespa als rostos.

Llavors,

fa de bon rossolar

per un pendent de mots

degudament aseptitzats

i assabentar-se,

entre glop i glop de cafè,

que en un país llunyà

la guerra encara persisteix

i la gent mor de fam.

Un, aleshores, fàcilment exclama:

quins malparits, els homes!

A voltes, ja dic,

la tendresa s'intal.la a les paraules...

Miquel Martí i Pol. A VOLTES. Vint-i-set poemes en tres temps.

La maison en petites cubes

... en el laberint, un "poema" curt de Kunio Kato...

El mestre d'ànimes

Irène Némirovsky

EL MESTRE D'ÀNIMES

Ed. La Magrana

"L'admirava, enlluernat, no solament per estar a les portes de la riquesa, sinó per béns que fins aleshores només havia sentit anomenar: la dignitat, el desinterès, una educació exquisida, l'orgull que abolia el mal en l'ignorant. 'És tot això el que he vingut a buscar a Europa -pensava-. Això, i no tan sols diners o èxit, o una vida més llarga, un bon llit, un abric calent i poder menjar cada dia. Sí, us ho dic a tots els qui em menyspreeu, a vosaltres, francesos, els rics i els feliços: el que volia era la vostra cultura, la vostra moral, les vostres virtuts, tot allò que és més elevat que jo, diferent de mi, diferent del fangar on vaig néixer!'."

La misèria, la fam, el fred. Llots primaris que marquen una fugida. La riquesa, el prestigi, l'acceptació. Una fina aresta alçada enmig del no-res. L'ambició, el triomf, marquen el pols cruel i despietat de qui no vol tornar.

Ànimes que es despullen a mitja veu. Manipulació de les obsessions i de les pors. Vides que es mouen inquietes, en els seus mísers fangars. Morals que jutgen, des de la ignorància, des del menyspreu. Essències humanes que deriven, que no deixen de derivar.

Imatge Flickr (soozika).

W o El recuerdo de la infancia

Georges Perec

W O EL RECUERDO DE LA INFANCIA

Ed. LOM

"De ahí en adelante, los recuerdos existen, fugaces o tenaces, fútiles o gravosos, pero nada los reúne. Son como esta escritura no ligada, hecha de letras aisladas incapaces de soldarse entre ellas para formar una palabra, que fue la mía hasta la edad de diecisiete o dieciocho años, o como esos dibujos dislocados, cuyos elementos separados no llegaban casi nunca a reunirse unos con otros..."

La missió encomanada a un home de falsa identitat. L'engranatge institucional de l'illa de W. La reconstrucció del passat a partir dels records, el viscut, el cregut, el vist i el somiat. Recorreguts múltiples de paraules dins de paraules. El somieig entre l'oblit i la presència, la memòria i l'absència, la ficció i la realitat.

Línies que es divideixen i es tornen a dividir. Traços oberts que perden la linealitat en la corba. Fugides, sense punt de fuga, sense línia de terra. Geometries estranyes, plenes d'interseccions i nous plans de trobada. Des de dins la memòria, la ficció i l'oblit. Sobre la memòria, la realitat i el record. Història dins aquella història real, imaginada, individual i col.lectiva.