... La bella dormidora es planyia, en despertar, del silenci, però aviat es consolava: ran de la costa, Dionís recollia el destí d'Ariadna. Després varen venir tanmateix temps ben difícils, i aquest destí es va espatllar, i també el meu, i potser el de tots nosaltres... (Espriu, S. Ariadna al laberint grotesc, 1935.)
14 d’agost del 2009
La maison en petites cubes
... en el laberint, un "poema" curt de Kunio Kato...
2 comentaris:
Els camins són sempre intrincats, de vegades, fins i tot inescrutables, però hi ha molts.
... i, potser, tots ells van dibuixant, a voltes sense ser-ne conscients, a voltes amb plena consciència, el traç d'un petit laberint...
Publica un comentari a l'entrada