17 d’octubre del 2010

La història d'Edgar Sawtelle


David Wroblewski
LA HISTÒRIA D'EDGAR SAWTELLE
Ed. Empúries

"Mentre feien exercicis, situaven el cel a dalt de tot, els arbres a terra. Inventaven els colors i l'aire, les olors i la gravetat. L'alegria i la tristor. Descobrien la veritat, les mentides i les mitges mentides; fins i tot llavors, l'Essay feia la broma de sempre que consistia a tornar un bastó passant per davant de l'Edgar, com si fos invisible, corrent a mig galop, sacsejant el bastó amb la boca com si preguntés: tot això és broma, oi? Quina importància tenen les altres coses, si podem fer això?"

Un noi silenciós dóna forma a les paraules amb les mans i la mirada. Uns gossos diferents l'acompanyen. Una història de llavors negres i de silencis interiors. Reflexos de vida i de mort, de veritat i de mentida. On tot, des del graner a la pluja, des del foc als boscos, des de la petita ampolla de vidre al fum, ens fa seguir endavant i no deixar-ho córrer.

Mosaic entrellaçat d'arts: el d'observar, el d'aprendre, el de distreure, el d'enganyar, el de viure, el d'estimar. Veus silenciades entrecreuades, unes polides, altres esberlades.

... Obres el llibre i es provoca la primera escletxa, la fissura per on tot germina. D'allí surt tota la munió de petites arrels que s'arrapen a les mans i a la mirada. Ja no et pots allunyar. Tot creix davant teu i vols veure a través de les pàgines, a cavall de les lletres. T'absorbeix la història que d'elles creix. I en arribar al final, amb recança, tanques el llibre i encara les notes aferrades als canells i fixades als teus ulls...

Imatge Flickr (mrbendy)

9 comentaris:

Mireia ha dit...

Ariadna, ja m'has solucionat el dilema d'un regal que he de fer d'aquí poc.
Gràcies

matilde urbach ha dit...

Ariadna, et dic,
Gossos? Gossos diferents?
No m'ho faci's, això, dona.
;)

digue'm ariadna ha dit...

Mireia... espero que agradi...

Matilde... a mida que s'entrellaçaven les presències, les maneres de fer o les veus de l'Almondine, l'Essay, en Tinder, en Baboo, ha pres forma la sensació de que em trobava davant unes qualitats particulars, especials, que els donaven una identitat i els feien diferents a la resta... Reconec que em desconcerta el teu comentari... =:)

L'Espolsada llibres ha dit...

Fa dies que dubto, en llegeixo coses positives i me n'arriben de negatives, no m'acabo de decidir, però el teu comentari m'ha agradat molt.

digue'm ariadna ha dit...

Espolsada... un comentari del Llibreter suggeria que seria bo deixar de mandrejar, el seu nombre de pàgines i aquestes coses que passen en acabar de llegir un llibre que no m'havia convençut massa, pesaven. Finalment, m'hi vaig posar. Al principi no vaig ser conscient de com m'havia anat atrapant la història, m'havia forjat una idea lineal, però de cop, tot deixava la linealitat per cargolar-se... Si el llegeixes, m'agradarà molt parlar-ne...

GEMMA ha dit...

Em sembla que aquesta lectura promet, en prenc nota. Gràcies Ariadna!

David ha dit...

Si el llibre és a l'alçada del teu comentari, l'hauré d'afegir a la llista (que més que una llista comença a semblar un llençol).
Per cert, estic llegint "Pluja negra" d'Ibuse i el trobo fascinant. Gràcies!

SU ha dit...

Ariadna,

El Llibreter me'l va recomanar per sortir del meu ensopiment lector i el tinc anotat (ben anotat!).

El teu apunt, com és habitual, fa venir llegiguera... Gràcies!

SU

digue'm ariadna ha dit...

Gemma... m'agradarà parlar-ne, si el llegeixes...

David... tinc moltes ganes de saber què t'ha semblat...

SU... espero que sigui momentani aquest ensopiment, i aviat en poguem parlar... =:)