Les paraules, per si soles, tenen, independentment de les coses que representen, un do de suggestió incomparable. Això, encara que no signifiquin res precís, res real: encara que ni en el món de les realitats materials o immaterials, ni el de les generalitzacions i de les abstraccions, hi hagi res que sigui representat per elles.
No ens en adonem, perquè des que obrim els ulls al món, entre nosaltres i les coses van i vénen aquests acoblaments de sons que són els mots, que són les paraules; però elles tenen un gran poder elles tenen en aquest sentit una veritable força creadora.
I com més buides de realitat, com més deslligades d'una significació precisa, concreta, ben rigorosament definida, més el tenen aquest poder, perquè vénen a ésser una forma vaga que cadascú omple amb el que ell porta dintre.
Enric Prat de la Riba.
No ens en adonem, perquè des que obrim els ulls al món, entre nosaltres i les coses van i vénen aquests acoblaments de sons que són els mots, que són les paraules; però elles tenen un gran poder elles tenen en aquest sentit una veritable força creadora.
I com més buides de realitat, com més deslligades d'una significació precisa, concreta, ben rigorosament definida, més el tenen aquest poder, perquè vénen a ésser una forma vaga que cadascú omple amb el que ell porta dintre.
Enric Prat de la Riba.
... en el laberint, també hi ressonen els mots...
4 comentaris:
Quin polític català actual seria capaç d'escriure un text així? És una pregunta retòrica, és clar.
És el vessant creatiu de les paraules, que els dóna valor per elles mateixes.
Quin text més maco, les paraules ens condueixen a noves paraules.
Gràcies per aquest gaudiment reflexiu.
David... no només escriure'l sinó també creure-se'l...
Novesflors... a nivell creatiu, ideològic, sensible, massa sovint s'oblida la seva força, el seu poder...
Gemma... com si les paraules duguessin un cordill que ens guiés...
Publica un comentari a l'entrada