9 d’octubre del 2010

De... Diario de...


... lecturas.

"Leer es un diálogo. Los locos intervienen en conversaciones imaginarias que, al parecer, oyen resonar en algún lugar de su cabeza; los lectores mantienen, en silencio, un diálogo parecido con las palabras escritas en la página. De ordinario no queda constancia de la respuesta del lector, pero a veces hay alguno que siente la necesidad de empuñar el lápiz y contestar en los márgenes de un texto. Este comentario, esta glosa, esta sombra que a veces acompaña a nuestros libros preferidos extiende el texto, lo lleva a otro tiempo y lo transforma en otra experiencia; arraiga la ilusión de que un libro nos habla y nos presta realidad a nosotros, sus lectores."

Alberto Manguel. Retall del pròleg de: DIARIO DE LECTURAS.

Imatge Internet

5 comentaris:

Mireia ha dit...

No m'ho havia planejat mai així. No prenc notes a peu de pàgina potser parlopoc amb els meus llibres

SU ha dit...

Doncs jo no paro de xerrar amb ells, i per això acaben tan guixats!

Una abraçada a les dues!

SU

David ha dit...

Jo no puc llegir sense un llapis a mà. Subratllo, comento, qüestiono... és un diàleg amb algú que no em sent i amb mi mateix. Tot plegat és ben estrany...
Salutacions!

novesflors ha dit...

És un dels elements més interessants de l'art. La possibilitat de participació que ens ofereix.

digue'm ariadna ha dit...

Mireia... els meus llibres acaben guixats, doblegats i oberts a més no poder... em recorda un escrit que vas fer de manies lectores amb els llibres...

Su... i aquí és el gran problema, quan el llibre no és meu no acabo de gaudir de la lectura com quan és meu i puc anar "parlant" sense problemes...

David... fa molt, havia anat amb retalls de paper a part, per allò de no fer malbé el llibre, però no és el mateix. Així que prefereixo tenir el llapis a la mà, doblegant aquella o aquella altra pàgina, escrivint al final de llibre o als marges. I no sé si és un diàleg o un monòleg, però és com m'agrada llegir. Saps? Jo diria que no és pas tan estrany...

Novesflors... aquesta participació pot arribar a fer que l'obra et sigui d'alguna manera més propera. Inclús, quan pots establir un autèntic diàleg amb el seu creador, el resultat encara és més interessant...