4 d’octubre del 2010

Cartas a Sandra



Vergílio Ferreira
CARTAS A SANDRA
Ed. Acantilado

"Y no me preguntes por qué te escribo, si todo es inútil. Está mi deseo de fijarte en la palabra escrita que te dice, para que quedes ahí como el milagro que puede. Es primavera y todo es nítido en su ser real. Los campos se cubren de hierba, las flores despiertan de su hibernación, pasa en la brisa el perfume de la vida, de todo lo que esta vivo en el mundo. La luz nítida se demora en las cimas de los montes y yo la miro en su agonía para existir un poco en lo que te digo. O en tu nombre, que no me gustaba demasiado y ahora renace con una sonoridad blanda cuando lo pienso o lo escribo o lo digo en voz alta. Sandra. A veces insisto y lo repito con la idea obsesiva de que me vas a decir estoy aquí, ¿qué quieres? Y yo no quiero nada, sólo decirlo. Dulce blando musical. Del color de la tierra. De lo que es fuerte y flexible como el mimbre. Del color del pan. Lo escribo rápidamente antes de que la noche me calle. Y el frescor de la tarde me entorpezca la lengua."
VII

... Et diré Alvaro que pensava com tu. Creia que totes les cartes d'amor són ridícules, que qui les escrivia les omplia de paraules i imatges d'altres. Els seus mots eren mancats del seu veritable sentiment, perdent-se en connotacions exagerades. Unes cartes que esdevenien conquilles de rebuscades formes exteriors, però buides per dins. No vull pas dir que qui les escrivia no estigués enamorat, que no fos sincer l'amor que sentia per la persona estimada. No. Simplement que la lluita del negre sobre el blanc la tenia perduda abans de començar... Reconec Alvaro que m'equivocava. No totes les cartes d'amor són ridícules. Al contrari. En Paulo m'ho ha ensenyat. Inclús en la seva desena carta, aquella que no va acabar, en deixa constància. Sense caure en el ridiculisme es poden escriure cartes d'amor. Sí. Plenes de sentiment, amb paraules lligades a la raó i amb paraules que van més enllà d'ella. Les emocions poden arribar a brollar fora del paper i omplir-ho tot. I així, d'alguna manera, arriben a fer que aquest aiguabarreig d'amor i de necessitat, malgrat el dol, la solitud i el pas del temps, faci present la persona estimada, més enllà del record, més enllà del paper...

Video YouTube (mnogall)

3 comentaris:

jolector ha dit...

Ferreira és magistral! Has llegit PENSAR? T'envio la ressenya, com sempre.
Salut

David ha dit...

Les cartes d'amor no són per força ridícules. Ara, avui potser es deu portar més el correu electrònic d'amor que és tan poc romàntic com poc interessant el llibre electrònic (comparat amb el de paper).

digue'm ariadna ha dit...

Jolector... és el priemr cop que el llegeixo i m'ha agradat, així que prenc bona nota d'aquest llibre...

David... no hauria de ser, però els tòpics, les frases poc originals, les grans paraules i els mots rebuscats, fan que en elles hi pugui mancar la sinceritat del sentiment (i no dic pas que sigui fàcil donar veu a la munió de sentiments i emocions que les origina). No és senzill donar veu al sensible... Avui en dia? Vés a saber si el correu electrònic ha quedat substituit pel missatge de mòbil ple d'abreviacions encriptades...
=:)