Estupor i tremolors

Amélie Nothomb
ESTUPOR I TREMOLORS
Ed. LaButxaca

"Recorda aquelles fotos de ciutats bombardejades: la gent és morta, les cases estan arrasades, però els lavabos s'aixequen encara orgullosament al cel, penjats damunt les canonades en erecció. Quan l'Apocalipsi haurà completat la seva obra, les ciutats ja no seran res més que boscos de vàters. La dolça cambra on dorms, les persones que estimes, són creacions compensatòries del teu esperit. És típic dels éssers que exerceixen un ofici lamentable crear-se allò que Nietzsche anomena el rere-món, un paradís terrenal o celestial en el qual s'esforcen de creure per consolar-se de la seva infecta condició. El seu edèn mental és tant més bell com més vil és la seva tasca. Creu-me: res no existeix fora dels vàters de la planta quaranta-quatre. Tot és ara i aquí."

Dues dones, dues cultures, xoquen dins l'estricta jerarquia empresarial japonesa. En el col.lectiu es perden les individualitats. Les vàlues personals són reduïdes al rang assignat. Les relacions entre treballadors, entre sexes, s'enfonsen en la desigualtat i en la submissió.

Autoficció corrosiva de la degradació viscuda en una companyia de Tòquio. Una feina que es precipita al buit de la humiliació. Dia rere dia, un cos cau des de la finestra dels lavabos de la planta quaranta-quatre. I finalitzat el contracte, la cerimònia surrealista, el respecte a la tradició: tremolar i reduir-se al no res.

Imatge Flickr (Antonio Perez Rio)