11 d’abril del 2010

Una lletra femenina de color blau pàl.lid


Franz Werfel
UNA LLETRA FEMENINA DE COLOR BLAU PÀL.LID

Ed. 1984 Butxaca

"Després va remenar com un jugador de cartes la prop d'una dotzena de sobres i els va examinar amb la rutina del funcionari que en té prou amb una llambregada per a comprovar la importància del correu. Eren exactament onze cartes, deu de les quals escrites a màquina. Això feia destacar de manera encara més monitòria entre la monotonia de la resta l'escriptura de color blau pàl.lid de l'onzena. Era una escriptura femenina una mica grandiloqüent, severa i allargada."

Un matí agradable d'octubre. Un home satisfet d'ell mateix. Entre la correspondència, una carta escrita a mà. Una lletra coneguda capaç de fer-ho trontollar tot. Sol i pluja, records i tribulacions.

Pàgina a pàgina, mesuradament, un dia en la vida d'un alt funcionari. Marcat per un frac i una carta, l'home es mira al mirall. S'enfronta a ell mateix. Davant seu, l'èxit i la comoditat, però també la culpa i la mala consciència. Les seves inquietuds s'agiten. Imagina, improvisa i es deixa dur pels esdeveniments. Una oportunitat i la por.

Imatge Flickr (dawgfanjeff).

6 comentaris:

novesflors ha dit...

Ja he vist comentat aquest llibre en diversos blogs. És una lectura pendent que no deixaré escapar.

David ha dit...

Es tracta d'una molt bona novel·la, la vaig llegir fa molts anys i em va encantar. Deu ser del millor de Werfel, perquè la resta que n'he llegit no m'ha semblat tan bo.
El post és una mostra més del teu gust exquisit a l'hora de comentar grans obres. Salutacions.

Mireia ha dit...

Una novel.la que no coneixia! Aquesta és una sensació MAGISTRAL, la de descobrir una obra l'existència de la qual desconeixies.
Moltes gràcies.

digue'm ariadna ha dit...

Novesflors... m'agradarà molt parlar-ne...

David... moltes gràcies, =:)... has llegit Los cuarenta días del Musa Dagh?...

Mireia... sí, ho és. Descobrir obres i escriptors, iniciar la seva lectura i quedar captivada per la seva prosa, pel seu art, és un autèntic plaer...

David ha dit...

Aquesta obra no l'he llegida i, sincerament, tampoc en sé res. A tu et va agradar?

digue'm ariadna ha dit...

David... no l'he llegit, però després d'Una lletra femenina, volia llegir una altra novel.la de Werfel i aquesta és la que havia escollit, després de llegir diverses crítiques per internet. A veure si és el llibre que escull el drac...
=:)