... La bella dormidora es planyia, en despertar, del silenci, però aviat es consolava: ran de la costa, Dionís recollia el destí d'Ariadna. Després varen venir tanmateix temps ben difícils, i aquest destí es va espatllar, i també el meu, i potser el de tots nosaltres... (Espriu, S. Ariadna al laberint grotesc, 1935.)
5 comentaris:
Meravellosa la imatge de la noieta tota envoltada de llibres en una època en què el llibre no tenia competidors audiovisuals. Preciosa foto.
Molt bonica!
Imatge un poc claustrofòbica, no?
Encara que sembli que no pugui ser, hi ha nens i nenes d'avui en dia que se sentirien com a casa en un lloc així. Només els falta trobar-lo.
Això es la meva habitació..... l'altre dia van caure les estanteries
Publica un comentari a l'entrada