Memòries del subsòl

Fiòdor Dostoievski
MEMÒRIES DEL SUBSÒL
Ed. Destino

"En els records de totes les persones hi ha coses que no s'expliquen a tothom, només si de cas a alguns amics. I n'hi ha altres que ni tan sols es revelen als amics, només a un mateix, i encara com un secret. I n'hi ha altres, finalment, que temem fins i tot de revelar-nos a nosaltres mateixos, i totes les persones honrades en tenen un bon munt d'acumulades, de coses d'aquestes. M'atreveixo fins i tot a afirmar que com més honrada és la persona més secrets d'aquest tipus acumula. Almenys jo, no fa pas gaire que m'he decidit a recordar algunes aventures passades que fins ara sempre havia esquivat, sovint amb força neguit. Però en aquests moments, en què no només les recordo sinó que estic disposat a escriure-les, vull provar si sóc capaç de ser completament sincer amb mi mateix, sense témer la veritat."

L'home del subsòl es mira al mirall i es treu la màscara. Aquella que duia davant dels altres i d'ell mateix. Des del seu cau, inicia el seu monòleg. Paraules oscil.lants, contradictòries, angoixants, torbadores, reflexives. Ressona sota terra la seva xerrameca densa, caòtica, ressentida, fràgil, profunda.

L'home del subsòl menysprea a tothom i alhora els hi té por. Els seus deliris i les seves contradiccions marquen la seva anònima i frustrada vida. Aïllat en el seu amagatall, s'endinsa en foscos pensaments i profundes reflexions. L'absurd i la incertesa, la raó i la llibertat, la moral i la passió, configuren un tèrbol i dens parlament de qui acabarà recordant un passatge de joventut.

L'home del subsòl es presenta, "Sóc un home malalt... Sóc un home dolent."

Imatge Flickr (xbier)