7 de novembre del 2009

La princesa i el pescador


Minh Tran Huy
LA PRINCESA I EL PESCADOR
Ed. Proa

"Van preferir viure i tenien raó: la seva feina i la seva ambició era suficient per omplir la seva existència, i el seu passat descansa en pau sense que hi trobin cap objecció. Mentre que jo tenia tanta por de viure que, malgrat totes les promeses que m'havia fet, em vaig refugiar en un altre món, en un passat mític o en un mite sense passat -una bombolla d'història fixa contra un present per fer. Vivia com una ermitana, amagada en una cova lluny dels camins, i extreia de les meves lectures el que em calia per pintar de púrpura les parets de la meva caverna. M'atipava de mots i d'imatges fins a la nàusea, amb l'esperança que el seu torrent se m'enduria la consciència, les meves angoixes, els meus deures, moblaria la meva solitud i em purificaria d'un sentiment obscur de culpabilitat -no haver hagut mai de lluitar."

Tot s'escola sota el modelatge del temps. La melangia agredolça cau sobre tot allò viscut. La veu s'entrellaça íntimament amb la memòria i l'oblit. La cadència de les paraules fixa l'efímera presència d'aquells que ja no hi són. La pèrdua i la recerca s'extenen en l'horitzó de la faula. El retrobament i la descoberta es vinclen com joncs al vent.

Una resignació amarga, una època i unes circumstàncies, fan present un Vietnam oblidat. Un país perdut, retrobat en les converses i les llegendes. Origens buidats. Identitats que ja no pertanyen enlloc.
El desassossec dels desarrelats s'amaga rere el silenci de tot allò que es calla. El record i l'existència fan emergir una serena mirada de veu pausada.

Imatge Flickr (meskill)

6 comentaris:

L'Espolsada llibres ha dit...

En tinc un record molt dolç d'aquest llibre. Bona tria.

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Potser ens farà descobrir aquest país del qual en sabem ben poca cosa. Seductora ressenya, Ariadna.

digue'm ariadna ha dit...

Espolsada... en vaig prendre nota a partir de la teva ressenya i l'altre dia en veure'l, el vaig comprar i llegir... no et van venir ganes de llegir Al sud de la frontera, a l'oest del sol?...

Sílvia... en llegir-lo em va venir al cap el desarrelament del senyor Linh de Claudel...

lizquies ha dit...

L'he llegit durant el viatge al Vietnam... la veritat es que em vaig quedar sobretot amb les fàbules i les descripcions dels paisatges.... el desarrelament s'em va escapar.

Des de les fredes terres burgeses hi pensaré, però no gaire

digue'm ariadna ha dit...

Lizquies... una curiositat, vas reconèixer el país o et parlava d'un de diferent?...

Jordi... benvingut al laberint... ara mateix hi vaig, moltes gràcies... ens llegim...
=:)

lizquies ha dit...

digue'm ariadna: en moltes de les descripcions vaig reconeixer el país, fins i tot quan ho llegía pensava en l'encert de les paraules i els adjetius utilitzats per a cada un