Hiromi Kawakami
EL CIELO ES AZUL, LA TIERRA BLANCA
Ed. Acantilado
EL CIELO ES AZUL, LA TIERRA BLANCA
Ed. Acantilado
"El maestro y yo no nos hablábamos.
Eso no significa que no nos viéramos. Nos encontrábamos de vez en cuando en la taberna de siempre, pero no nos dirigíamos la palabra. Entrábamos, nos buscábamos con el rabillo del ojo y simulábamos no habernos visto. Yo fingía no conocerlo, y él hacía lo mismo conmigo."
Eso no significa que no nos viéramos. Nos encontrábamos de vez en cuando en la taberna de siempre, pero no nos dirigíamos la palabra. Entrábamos, nos buscábamos con el rabillo del ojo y simulábamos no habernos visto. Yo fingía no conocerlo, y él hacía lo mismo conmigo."
Una petita història, sorgida de la casualitat, arrelada en la solitud, creix. La fluidesa dels sentiments marca una lenta transformació. La subtil metamorfosi s'omple de tendresa, entre els aromes dels plats i les copes servides.
De les trobades casuals, a les cites previstes. De la solitud, a la companyia. De la distància, a la proximitat. De l'enyor i la mancança, a l'amor i a l'afecte. Una subtil línia les separa. El seu tènue traç es dissol dia a dia. La seva impressió s'entrellaça, es comparteix i es revela.
La fragilitat esdevé record quan la buidor es torna extrema.
Imatge BancoImagenes (B.Varela)
7 comentaris:
Per les teues paraules, la història esdevé interessant. La buscaré.
Sempre amb noms orientals tu!! Sembla iateressant, però una pregunta: no es més interessant concentrar-se en només pocs escriptors i no tanta varietat. Després gairebé et perds i has tastat tant de tot que corres el risc d'enfitarte, no?
Sembla una història una mica filosòfica. Pot ser interessant....
Kweilan i Sílvia... si el llegiu, ja em direu què us ha semblat...
=:)
Ferran... hehehe... de moment no m'he perdut pas i si bé em concentro en alguns escriptors, això no em priva el fet de continuar llegint, buscant i descobrint-ne d'altres...m'has fet recordar unes paraules de Faulkner sobre el llegir i l'escriure: "Leer, leer, leer todo, clásicos, desconocidos, buenos, malos, ver cómo escriben, leer y absorverlo. Luego escriba. Si es bueno lo conserva, sino lo tira por la ventana."... al cap i a la fi, els empatxs poden ser de moltes menes...
=;)
Bona frase faulkneriana. Què se'n havia d'esperar, d'un geni com ell?
Ps: ja he postejat els Tintín! ara a l'altre blog comença el repte McCarthy. Mira-ho.
Jo ho provo amb els japonesos però no hi ha manera d'entrar-hi...
Ferran... espero el teu següent repte...
Esposada... això si que és molt personal... a mi fa anys que em van enganxar, vaig fent ressenyes dels que he llegit, rellegit i dels que llegeixo en la darrera estança del laberint, però no tinc massa temps... si vols, un dia en parlem...
=:)
Publica un comentari a l'entrada