4 de novembre del 2009

El cielo es azul, la tierra blanca


Hiromi Kawakami
EL CIELO ES AZUL, LA TIERRA BLANCA
Ed. Acantilado


"El maestro y yo no nos hablábamos.
Eso no significa que no nos viéramos. Nos encontrábamos de vez en cuando en la taberna de siempre, pero no nos dirigíamos la palabra. Entrábamos, nos buscábamos con el rabillo del ojo y simulábamos no habernos visto. Yo fingía no conocerlo, y él hacía lo mismo conmigo."


Una petita història, sorgida de la casualitat, arrelada en la solitud, creix. La fluidesa dels sentiments marca una lenta transformació. La subtil metamorfosi s'omple de tendresa, entre els aromes dels plats i les copes servides.

De les trobades casuals, a les cites previstes. De la solitud, a la companyia. De la distància, a la proximitat. De l'enyor i la mancança, a l'amor i a l'afecte. Una subtil línia les separa. El seu tènue traç es dissol dia a dia. La seva impressió s'entrellaça, es comparteix i es revela.
La fragilitat esdevé record quan la buidor es torna extrema.

Imatge BancoImagenes (B.Varela)

7 comentaris:

kweilan ha dit...

Per les teues paraules, la història esdevé interessant. La buscaré.

Ferdinand ha dit...

Sempre amb noms orientals tu!! Sembla iateressant, però una pregunta: no es més interessant concentrar-se en només pocs escriptors i no tanta varietat. Després gairebé et perds i has tastat tant de tot que corres el risc d'enfitarte, no?

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Sembla una història una mica filosòfica. Pot ser interessant....

digue'm ariadna ha dit...

Kweilan i Sílvia... si el llegiu, ja em direu què us ha semblat...
=:)

Ferran... hehehe... de moment no m'he perdut pas i si bé em concentro en alguns escriptors, això no em priva el fet de continuar llegint, buscant i descobrint-ne d'altres...m'has fet recordar unes paraules de Faulkner sobre el llegir i l'escriure: "Leer, leer, leer todo, clásicos, desconocidos, buenos, malos, ver cómo escriben, leer y absorverlo. Luego escriba. Si es bueno lo conserva, sino lo tira por la ventana."... al cap i a la fi, els empatxs poden ser de moltes menes...
=;)

Ferdinand ha dit...

Bona frase faulkneriana. Què se'n havia d'esperar, d'un geni com ell?

Ps: ja he postejat els Tintín! ara a l'altre blog comença el repte McCarthy. Mira-ho.

L'Espolsada llibres ha dit...

Jo ho provo amb els japonesos però no hi ha manera d'entrar-hi...

digue'm ariadna ha dit...

Ferran... espero el teu següent repte...

Esposada... això si que és molt personal... a mi fa anys que em van enganxar, vaig fent ressenyes dels que he llegit, rellegit i dels que llegeixo en la darrera estança del laberint, però no tinc massa temps... si vols, un dia en parlem...
=:)