10 de setembre del 2011

Una espia a la casa de l'amor


Anaïs Nin
UNA ESPIA A LA CASA DE L'AMOR
Ed. Labreu

"S'havia perdut en un racó de la frontera entre les invencions, les històries, les fantasies i el seu jo veritable. Els límits s'havien esborrat, s'havien perdut les petjades; havia anat a parar al pur caos, i no era un caos que se l'emportés com el galop dels cavallers romàntics de les òperes i les llegendes, sinó que de cop i volta mostrava l'atrezzo: un cavall de paper maixé."


Llisquen els perfils i les siluetes per la paret. Ombres que defineixen la Sabina, i alhora la desdibuixen. L'engranatge no té la solidesa que aparenta i a cada nou gir, es distancia més de la realitat. El detall pren el protagonisme al conjunt, deconstruint la còpia de la còpia que va davallant.

Amagada rere les pàgines, observo atentament ombres, perfils i traços. Amatent, veig la transformació del que sembla ser i el què és, el que es vol ser i el què s'acaba sent. I clavant l'esguard a través d'opacitats i transparències, davant meu, la confusió, el trasbals, la fragmentació i l'esclat de qui no vol quedar fixat en un petit requadre tancat.

Imatge, Nu descendant un escalier nº2, 1912, Marcel Duchamp.

5 de setembre del 2011

Primera història d'Esther


Dalt l'escenari, els actors es mouen, es perden, gesticulen i parlen. En una de les butaques, l'autor silenciós, mira com avancen, retrocedeixen i s'amaguen les paraules. Rostres, veus, mans i peus, van i venen, aturen el temps i juguen amb els drames fent ganyotes.


Salvador Espriu
PRIMERA HISTÒRIA D'ESTHER
Ed. Proa

No sé si era de la veritat o no, aquell mirall esmicolat. Ignoro quanta llum pot capturar un fragment. No m'atreviria a jutjar ni autenticitats ni reflexos. Davant la creació, capaç de sorgir de l'aiguabarreig de mons, espais i temps, callo. Desconec com pot arribar a ser de golafre i estúpid un pop, però sé, amb la certesa dels que sabem poc, que si una llengua pot arribar a ser tan bella, rica i variada, no pot caure en el no res.

ESTHER:
Quan et perdis endins
del desert de la tarda
i t'assedegui el blau
de la mar tan llunyana,
et sentiràs mirat
per la meva mirada.





... Dissabte va fer quatre anys, i el vent s'ha tornat mandrós. Sembla aturar-se vençut sota una aclaparadora i feixuga sensació, anunciant absències i buits. Cert que els moviments són tan lents que rocen la desaparició. Però, tossut, continua en el seu lloc, pacient, desitjant remoure de nou terres roges i polsoses on el peu hi deixi fràgils petjades...

... Moltes gràcies per continuar aquí, donant sentit a aquest petit i senzill laberint...




Il.lustració de Nicoletta Tomas, SILENCI PROFUND

31 d’agost del 2011

Vincent



... en el laberint, en Vincent...

Video YouTube: Tim Burton's stop motion, Vincent, 1982.

15 d’agost del 2011

Atentament.


Joan Triadú.
ATENTAMENT.
LECTURES CRÍTIQUES.
Ed. Proa

"Llegir com viure: és a dir, que l'esquema i el designi de la vida no rebutgin la lectura cap a la zona fàcil de la distracció ni l'estotgin en el preciosisme cultural. El llibre com a obra de l'home en el temps segueix els tombants d'una vicissitud doble: la seva i la del lector. El crític, dues vegades lector, acreix l'experiència pel seu compte, però té l'obligació de comunicar-la als altres i acabar-la en els altres."

Manllevo un fragment del pròleg, d'un altre pròleg. Perquè potser és aquí on rau l'essència que, escrit rere escrit, m'ha captivat. Llegir Atentament és agafar llapis i llibreta i prendre nota d'allò llegit, d'allò no llegit. És desitjar tenir temps pel retrobament i pel descobriment, per endinsar-se de bell nou en el plaer de la lectura.

En cada lectura crítica aquí recollida, en Joan Triadú ens mostra que el seu saber fer anava més enllà de la disciplina, la dedicació i la determinació, això era tot just el punt de partida. En cada un dels seus treballs s'alcen autèntics exercicis de dignitat, de compromís, de saviesa i de pedagogia. Aquest dos cops lector, per mantenir la seva definició, amb una intuïció brillant, un coneixement excels de la literatura i del lenguatge, no només ens ensenya i ens guia, sinó que ens reafirma amb l'exemple que "una lectura incita a fer-ne una altra o d'altres".

Atentament és una forma de llegir, una forma de viure la lectura.
Atentament és un sentit record a un lector honest i compromès.

Moltes gràcies, Su.

Imatge "Barda tirada en un campo verde", Juan Rulfo, 1948.

18 de maig del 2011

La clau


Junichiro Tanizaki
LA CLAU
Ed. 62

"És estrany que les vides de quatre persones tan furtives s'hagin creuat, i el que és més estrany de tot és que tots quatre, per bé que intentem enganyar-nos els uns als altres, col.laborem per arribar a un mateix objectiu."

Diaris creuats d'un matrimoni. Claus a terra i papers amagats. Paraules escrites per a ser llegides, buides i plenes.

Els veritables sentiments es remouen en la foscor. Afloren tèrbols, sense pietat, sense remordiments. Trenen situacions ambigües que formen part d'un joc, a voltes cobert, a voltes descobert.

Aiguabarreig d'amor i odi, de tendresa i crueltat, de decrepitud i vitalitat. Un contrast pervers d'intencions.

Imatge Cara Barer.

9 de maig del 2011

sss (XXVII)...


... en el laberint, també s'hi guarden imatges, i cauen els llibres, i fugen les paraules...

"Y una cosa más, lo digo de corazón: soy una persona anticuada que cree que leer libros es el pasatiempo más hermoso que la humanidad ha creado. El homo ludens baila, canta, realiza gestos significativos, adopta posturas, se acicala, organiza fiestas y celebra refinadas ceremonias. Para nada desprecio la importancia de estas diversiones: sin ellas, la vida humana pasaría sumida en una monotonía inimaginable y, probablemente, la dispersión. Sin embargo, son actividades en grupo sobre las que se eleva un mayor o menor tufillo de instrucción colectiva. El homo ludens con un Libro es libre. Al menos, tan libre como él mismo sea capaz de serlo. Él fija las reglas del juego, subordinado únicamente a su propia curiosidad. Puede permitirse no solo leer libros inteligentes de los que aprenderá cosas, sino también libros estúpidos de los que algo sacará. Es libre de no leer hasta la última página, y de empezar otro por el final e ir retrocediendo. Puede echarse a reír en un punto no destinado a ello o, de repente, detenerse ante una palabras que recordará durante el resto de su vida. Y, finalmente, es libre -y ningún otro pasatiempo puede ofrecerle esto- de escuchar de qué habla Montaigne o de zambullirse en el Mesozoico por un instante."

Wisława Szymborska.
Lecturas no obligatorias. Prosas.
Ed Alfabia.


... moltes gràcies pels vostres correus...