3 d’octubre del 2007

De... Dialèctica escatològica...

... com a mitjà per combatre el Zòster.

"Podem dir que l'univers consisteix en una substància que anomenarem "àtoms", o bé anomenarem "mònades". Demòcrit en deia àtoms, Leibniz en deia mònades. Afortunadament, els dos homes no es van conèixer mai o hi hauria hagut una discussió molt avorrida. Aquestes "partícules" van ser posades en moviment per alguna causa o principi subjacent, o potser alguna cosa va caure en algun lloc. El fet és que és massa tard per fer-hi res, ara, llevat possiblement de menjar força peix cru. Això, és clar,no explica per què l'ànima és immortal. Ni tampoc no diu res de la vida després de la mort, ni de la sensació que té el meu oncle Sender que el segueixen uns albanesos. La relació causal entre el primer principi (p.ex. Déu, o un vent fort) i qualsevol concepte teològic de l'ésser (l'Ésser) és, segons Pascal, "tan irrisòria que ni tan sols és divertida (Divertida)". Schopenhauer va anomenar això "voluntat", però el seu metge ho va diagnosticar com a al.lèrgia. En els seus darrers anys, es va amagar per això, o més probablement per raó de la seva creixent sospita que no era Mozart."

Woody Allen. Retall del conte: La meva filosofia.

1 d’octubre del 2007

en Haruki Murakami


"... S'ho quedava tot a dins. Mai no demanava consell ni ajuda a ningú... ... li sortia així... ... ella estava sempre disposada a ajudar-me, però ella no acudia mai a ningú. Se'n sortia sola. Mai no s'enfadava ni es posava de mal humor. ..."
TÒQUIO BLUES. Norwegian Wood. Ed. Empúries.
.
"... Somio. A vegades penso que és la única cosa ben feta que puc fer. Somiar, viure en el món dels somnis -exactament el que va dir Sumire. Però no dura per sempre. L'estat de la vigilia sempre torna i m'enxampa. ..."
EL MEU AMOR, SPUTNIK. Ed. Empúries.

"... Però jo veia en ella alguna cosa càlida i fràgil amagada sota la superfície. Una cosa molt semblant a un nen jugant a fet i amagar: oculta en el seu interior, però esperant a que la trobessin. Era com una ombra que jo entreveia en les seves paraules i en la seva expressió. ..."
L'AMANT PERILLOSA. Al sud la frontera, a l'oest el sol. Ed. Empúries.

"... Paro l'orella, pensant que potser m'arribarà el soroll del Golf que se'n va, però no sento res. El vent arrossega els núvols i els fa desaparèixer. Les branques del sanguinyol es van movent, brillant en la foscor com ganivets esmolats. La finestra de l'habitació és la finestra del meu cor. Em quedo despert fins l'alba, amb la vista clavada en la cadira buida. ..."
KAFKA A LA PLATJA. Ed. Empúries.

Haruki Murakami, Japó 1949. De regent del bar de jazz 'Peter Cat' a escriptor en japonès, traduït a molts idiomes i guanyador de diversos premis: Norma, Tanizaki, Yomiuri.
Les seves novel.les barregen un cert to humorístic i surrealista amb la música: Dance, Dance, Dance dels The Dells, Norwegian Wood dels The Beatles, o, South of the Border, West of the Sun de Nat King Cole. Ens parla de la soledat, de l'ànsia d'estimar, del sexe, de la recerca i dels somnis. Prosa àgil i lectura amena, que aconsegueix atrapar amb facilitat.

La seva bibliografia, traduïda a l'anglès, no tota està publicada aquí.

Novel.la:
Heard the wing sing.
Pinball 1973.
La caza del carnero salvaje.
Hard-Boiled wonderland and the End of the World.
Tòquio Blues.
Dance, dance, dance.
L'amant perillosa. Al sud de la frontera, a l'oest del sol.
Crònica del pájaro que da cuerda al mundo.
El meu amor, Sputnik.
Kafka a la platja.
After dark.
Sleep.

Reculls de relats:
The Elephant Vanishes.
After the quake.
Blind willow, sleeping woman, la traducció en català (Ed. Empúries) i en castellà (Ed. Tusquets) es publicarà en el primer trimestre del 2008.
Vintage Murakami.

Assaig:
Underground.

26 de setembre del 2007

La vella escola

Tobias Wolff.
LA VELLA ESCOLA.
Ed. La Magrana.
"No trobava que això fos una mentida; era més aviat com deixar que la seva atenció a la veritat s'endormisqués. I ell feia molta atenció a la veritat. La veritat volia que la busquessin, però de tant en tant es deixava veure."
"La naturalesa de la literatura era comportar-se com el món caigut que contemplava, aquell terreny crepuscular on regnava el subterfugi i la certesa de la follia."

Una escola on la literatura és el seu segell. Una escola que formava nois. Somnis de futurs escriptors, davant la visita d'autors consagrats. Una competició sorgeix en anunciar-se la propera visita: en Hemingway. La lleialtat, l'amistat, l'honradesa, entren en joc, i tot es planteja i qüestiona. Veritats i mentides, l'art de crear, l'art de desitjar.

Amb gran ironia i àgil escriptura, veiem la formació de la personalitat a través d'aquests nois. Pensaments sobre l'escriptura i els escriptors, i sobre la vida i el creixement.

25 de setembre del 2007

Jo, que sabia el cant secret de l'aigua...


Amb lent dolor esdevé somni fosc
aquella llum dels altíssims palaus.
I el temps l'escampa pel record, ja flor desfeta
als dits aspres de pluja del meu extrem hivern.
Miro tota la nit i sento el cor
vastíssim de la terra, el maternal
respir fangós que guarda el vinent blat.
Arribaran demà tranquil.les hores,
obertes ales amples dels ocells
duran al camp les grans calmes de l'estiu.
Hi haurà potser molts piadosos arbres
d'ombres esteses damunt secs camins.
Però jo, que sabia el cant secret de l'aigua,
les lloances del foc, de la gleva i del vent,
sóc endinsat en obscura presó,
vaig davallar per esglaons de pedra
al clos recinte de llises parets
i avanço sol a l'esglai del llarg crit
que deia per les voltes el meu nom.
Salvador Espriu. "Amb lent dolor esdevé somni fosc" de FINAL DEL LABERINT, I, 1955.

20 de setembre del 2007

en Paul Auster


Jorge Herralde (editor i compilador).

HOMENAJE A PAUL AUSTER.

Ed. Anagrama. Edició no venal.

"... Estés donde estés, todo el mundo es extranjero: el mundo es incomprensible, escurridizo. El mundo es un lugar extranjero. El mundo era como los poemas de Baudelaire, Rimbaud y Verlaine: incomprensible y apasionante...

...Paul Auster quisiera traducir la lengua misteriosa y dolorosa del mundo, como en 1967 traducía los poemas de Baudelaire, Rimbaud y Verlaine. Así empezar a transformar la lengua misteriosa y dolorosa del mundo en palabras suyas. Llena cuadernos y cuadernos, una palabra detrás de otra, porque está rodeado de cosas que no entiende. Está confundido: las cosas que le rodean no son puntos de referencia para no perderse, sino recovecos, paredes de laberinto..."

Justo Navarro. EL CAZADOR DE COINCIDENCIAS. Pròleg de EL CUADERNO ROJO, Anagrama 1994.

"... El caso de VIAJES POR EL SCRIPTORIUM es distinto. Surgió de la nada, como por ensalmo. Un día tuve una visión de un anciano en pijama que calzaba zapatillas de cuero. Lo vi sentado al borde de la cama, con las manos apoyadas en las rodillas y la cabeza hundida, mirando al suelo. ... Era una imagen hipnótica, que no podia apartar de la cabeza. De pronto la entendí: aquel anciano era yo dentro de veinte años. Esa imagen fue lo que generó la novela, pero no me pregunte de qué va, porque no sabría por donde empezar..."

Eduardo Lago. UNA HISTORIA DE BROOKLYN: ENTREVISTA A PAUL AUSTER. Babelia, El País 18/03/06.

"... Un autor francés, el moralista Joseph Joubert, a quien Auster admira ytradujo, escribió: 'Los poetas, los filósofos y todos los lectores de libros son aquellos para quien el mundo no basta'. Y afirma (corrobora) Auster: 'La escritura es una enfermedad; escribimos para compensar carencias, quizá para curarnos.' ..."

Jorge Herralde. DIALOGO INCOMPLETO CON PAUL AUSTER. Cicle "El autor y su editor", Círculo de Bellas Artes, 2003.

"... Esa necesidad de hacer, de crear, de inventar, es sin duda un impulso humano fundamental. Pero ¿con qué objeto? ¿Qué sentido tiene el arte, y en particular el arte de narrar, en lo que llamamos mundo real? Ninguno que se me ocurra; al menos des de el punto de vista práctico. ...

... Pero yo sostengo que el valor del arte reside en su misma inutilidad; que la creación de una obra de arte es lo que nos distingue de las demás criaturas que pueblan este planeta, y lo que nos define, en lo esencial, como seres humanos. Hacer algo por puro placer, por la gracia de hacerlo. ...

... Tal es la magia de los relatos. Pueden transportarnos a las profundidades del infierno, pero en realidad son inofensivos. ...

... La novela es una colaboración a partes iguales entre el escritor y el lector, y constituye el único lugar del mundo donde dos extraños pueden encontrarse en condiciones de absoluta intimidad..."

Paul Auster. DISCURS EN REBRE EL PRÍNCEP D'ASTÚRIES DE LES LLETRES. Octubre 2006.

Personalment, prefereixo les edicions d'Anagrama, pel que la bibliografia és la que es pot trobar en aquesta editorial.

Novel.la:

La trilogia de Nueva York (Ciudad de cristal, Fantasmas, y La habitación cerrada).

El país de las últimas cosas.

El palacio de la luna.

La música del azar.

Leviatán.

Mr. Vértigo.

Tombuctú.

El libro de las ilusiones.

La noche del oráculo.

Brooklyn follies.

Viajes por el Scriptorium.

Ciudad de cristal (novel.la gràfica).

Jugada de presión (on signa amb el nom de Paul Benjamin).

Text autobiogràfic:

La invención de la soledad.

A salto de mata.

La historia de mi máquina de escribir.

Text variat:

El cuaderno rojo.

Pista de despegue (Poemas y ensayos 1970-1979).

Experimentos con la verdad.

Creía que mi padre era Dios (compilador).

Guions de cinema:

Smoke & Blue in the face.

Lulu on the bridge.

17 de setembre del 2007

Viatges per l'Scriptorium


Paul Auster.
VIAJES POR EL SCRIPTORIUM.
Ed. Anagrama.
"Si se quiere contar una historia con garra no hay que tener compasión."
"Bonita expresión, doctor: Razonamiento Imaginativo. ¿Desde cuándo tiene la imaginación algo que ver con la razón?"
"Encontrarme al aire libre, alzar la cabeza hacia el immenso cielo y acabar con la mirada perdida en el infinito."
Apunts austerians sobre el llenguatge, la identitat, la memòria, i les seves relacions. Apunts sobre l'autor, el narrador, els personatges, i les seves relacions. Apunts sobre el procés creatiu, la realitat, la imaginació, i les seves relacions. Però, apunts.
"Sin Míster Blank no somos nada, pero la paradoja es que nosotros, seres puramente imaginativos, sobreviviremos a la mente que nos creó."
El senyor-en-blanc es desperta, no recorda, és observat per unes càmares, en un espai reduït. Encara sap llegir. Encara pot anotar noms en una llibreta. Passaran visites, homenatge a personatges d'altres novel.les: Míster Blank- Míster Auster.
Viatge per l'Scriptorium, o com utilitzar la literatura per a descriure la literatura mateixa.

12 de setembre del 2007

Orgull i prejudici... Cims emboirats


Jane Austen.
ORGULLO Y PREJUICIO.
Ed. Cátedra.
"Es una verdad mundialmente reconocida que un hombre soltero, poseedor de una gran fortuna, necesita una esposa.
Sin embargo, poco se sabe de los sentimientos u opiniones de un hombre de tales condiciones cuando entra a formar parte de un vecindario. Esta verdad está tan arraigada a las mentes de algunas de las familias que lo rodean, que algunas le consideran de su legítima propiedad y otras de la de sus hijas..."
Emily Brontë.
CUMBRES BORRASCOSAS.
Ed. Alba.
"... Deambulé alrededor de ellas bajo aquel cielo benigno; contemplé el revoloteo de las mariposas entre el brezo y las campánulas, escuché el sonido suave del viento soplando por entre la yerba. Y me preguntaba cómo se le podía ocurrir a nadie atribuir un sueño inquieto a quienes duermen bajo aquella apacible tierra."
Si, ORGULL I PREJUDICI, publicada al 1813, va ser molt ben rebuda per la societat victoriana, CIMS EMBOIRATS, publicada al 1847, no va tenir una bona acollida pels lectors victorians de l'època.
La primera, situada en una Anglaterra victoriana i rural, descriu, amb estil àgil i irònic, els enamoraments i la distinció de classes dels seus protagonistes. La segona, situada en el camp anglès rústic i solitari, reflexa la part salvatge i primitiva de les relacions humanes, plena de passió i de tragèdia, amb un estil líric.
He tornat a rellegir-les aquest estiu, i en totes dues, tant si és en el cas de la Lizzy i en Darcy, o de la Catherine i en Heathcliff: se'ns parla de l'amor que canvia la vida, no del que s'acomoda, de l'amor que destroça les rutines, costi el que costi (tant és si ha de vèncer l'orgull personal, els prejudicis adquirits, el destí o la mort).