7 d’abril del 2013

De polèmiques i de crítiques... i Espriu pel mig



Ho he dit més d'un cop, una lectura et porta a una altra, i el mateix em passa llegint els escrits d'un i un altre blog.

... i, sense voler entrar en el joc de si penso que aquest o aquest altre té raó...  

Al 1968, en Joan Ferraté va publicar un article a Serra d'Or, amb la seva interpretació de la poesia de Salvador Espriu, arran del pròleg de Joan Fuster a l'Obra Poètica de Salvador Espriu. D'aquest article, van sorgir tres més, Fuster i Ferraté  es rebatien a la revista, i Espriu, en parlava en algunes de les seves cartes a en Joan Fuster, Antoni Comas i Felip Cid, molest per tot l'episodi.











... em perdo entre les pàgines de...

Agustí Pons
Ed. Proa

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Segur que es va emprenyar a base de bé!

Anònim ha dit...

Em trec el barret! Sí, senyor! Això és parlar de literatura i no el que ara cau davant els nostres ulls. Que de amo, de senyor i de crític, s'ha de venir de mena.
Joan P.

David ha dit...

En part la salut d'una literatura ve marcada per la quantitat de polèmiques i articles creuats com aquests que susciti. No cal dir que, en aquest sentit, estem bastant endarrerits respecte al que caldria.
Salutacions!

digue'm ariadna ha dit...

Anònim... a través de la correspondència relacionada amb la polèmica, Espriu va manifestar-se força decebut... benvingut/da al laberint...

Joan P.... sense entrar en cap joc, és bo gaudir d'aquest intercanvi... benvingut al laberint...

David... sí, es troben a faltar manifestacions d'aquesta salut. Com vas remarcar al teu apunt de Ferrater, detonant d'aquesta entrada, cal també valorar quina motivació hi ha darrera... no t'ha passat mai, que després de llegir segons quin "comentari" de llibre, et preguntes si l'ha fet la mateixa mà que un dia vas admirar?...

David ha dit...

M'han passat les dues coses: la que tu esmentes i la contrària, és a dir que no m'esperava d'aquella mà que no admirava un comentari admirable.