Bohumil Hrabal
LA PETITA CIUTAT ON ES VA ATURAR EL TEMPS
Ed. Destino
LA PETITA CIUTAT ON ES VA ATURAR EL TEMPS
Ed. Destino
"i, com si aquella gorra simbolitzés els temps antics, els temps d'or, tant els de l'oncle com els del meu pare, la va oferir al vent, llançant-la enlaire, cap al sol, i la gorra planava i volava per, al capdavall, caure a l'aigua. El corrent se l'enduia mentre el meu pare l'acompanyava amb els ulls, contemplava com el riu Elba s'emportava la gorra de l'oncle Pepin, i la gorra no s'enfonsava, i el meu pare tenia la impressió que no s'enfonsaria mai, i encara que això passés, la gorra continuaria brillant en la seva ment com un record esplèndid."
A través dels ulls d'un nen, un lloc i unes vides. Uns canvis que fan que l'ahir quedi aturat i perdut en la memòria. Temps antics que donen pas als moderns, mentre la vida, o s'atura o s'adapta.
En una petita ciutat, totes les finestres s'obren al pas de l'oncle i es tanquen davant del pare. Les realitats d'uns i uns altres, conviuen, a voltes sense dir-se res, a voltes en un esclat desmesurat. En un moment donat, qui sabia gaudir de la vida, ho oblida, i qui no, ho aprèn.
Imatge Flickr ( Emmanuele Contini)
3 comentaris:
Hrabal! Extraordinària, aquesta novel·la i extraordinari el teu comentari! "La petita ciutrat on es va aturar el temps" és una meravella. En recordo uns quants fragments divertidíssims i alhora d'una càrrega poètica enorme. Amb en Hrabal el somriure sempre és una mica amargant, com la cervesa de les tavernes que, com a bon escriptor txec, freqüentava i d'on treia part de la seva inspiració.
Salutacions, Ariadna!
Trens rigorosament vigilats és una gran novel.la i em va agradar molt. M'apunto ara aquesta que recomanes.
David... sí, hi ha un cert regust agredolç, però la seva prosa està plena de ritme, de vida, de sonoritat propera...
Kweilan... aquest que dius, no l'he llegit, en prenc bona nota =:). Vaig llegir fa temps Jo he servit al rei d'Anglaterra, molt bo, i ara, en tenir l'oportunitat de llegir, i a més en català, La petita ciutat on es va aturar el temps, no m'ho vaig ni pensar...
Publica un comentari a l'entrada