Teresa Roig
EL PRIMER DIA DE LES NOSTRES VIDES
Ed. Proa
EL PRIMER DIA DE LES NOSTRES VIDES
Ed. Proa
"Una filera de llambordes separava el verd de sota els seus peus, nus, de la sorra que embrutava les meves sabates. Em va sobtar aquell detall. Un mateix lloc i dues actituds tan diferents. Cadascú mantenint-se a la seva banda de la realitat, amb una paret invisible aixecant-se entre nosaltres..."
El pas de l'ordre al caos pot ser molt estret. Quan més es creu que la vida està sota control, la realitat, l'autèntica, apareix al davant amb tota la seva cruesa. Llavors, la bena que cobreix els ulls cau, sorollasament, arrossegant-ho tot.
En Daniel ho sap.
Ell, enmig de la desorientació, va creuar una mirada amb una desconeguda i un curiós engranatge es va posar en funcionament. Tots aquells murs invisibles, alçats al seu voltant, van començar a esquerdar-se en permetre que el seu maletí volés des de dalt d'un pont.
La grisor pren forma. Una veu la despulla. Queda nua la desesperació, el sentiment de culpabilitat, la fragilitat dels estats d'ànim, la vulnerabilitat del cos, el trastorn alimentari, la pèrdua de les il.lusions. Els retrets silenciats s'amaguen en la frustració i es tensen i esperen. I tot allò que es va compartir, que es va sentir amb plenitud, s'esmuny.
Una petita oscil.lació, la trobada, esdevindrà el punt d'inflexió.
5 comentaris:
Bon punt d'inflexió o de reflexió. Felicitats per aquest text!
És una bona lectura, doncs?
Jo acabo de començar el llibre i ja em té captivada...
La seva anterior novel·la, que es titula Pa amb xocolata, em va conmoure per la seva delicadesa i profunditat al tocar un tema tant difícil com la Guerra Civil amb tant de realisme i tendresa al mateix temps, i veig que aquí l'autora ha fet un pas més enllà.
Frisso per descobrir com acaba la història d'en Daniel i la desconeguda!
Carme
No coneixia aquest llibre. a la llista de comandes per Nadal!!
Elenaranda... moltes gràcies i benvinguda al laberint =:)...
Espolsada... present i passat, sentiments i tensions, s'entrellacen teixint aquesta mena d'inflexió que és la trobada. El relat arriba de manera senzilla, "franca", parlant subtilment de temes tan delicats com el transtorn alimentari, la depressió o les alteracions bipolars...
Carme... benvinguda al laberint... No havia llegit res de Teresa Roig... La veu de Daniel captiva. A través seu veiem els canvis d'ànim que sacsegen la desconeguda-l'Helena, i alhora, a partir d'aquestes oscil.lacions, els records de Daniel van desfilant. Quan l'acabis, si vols, en parlem =:)...
Mireia... si el llegeixes, m'agradarà parlar-ne... comandes per Nadal?, com passa el temps...
Publica un comentari a l'entrada