... teló.
"Totes les arts europees, cadascuna en el seu moment, van arrencar el vol així, transformades en la seva pròpia història. Va ser això el gran miracle d'Europa: no pas el seu art, sinó el seu art canviat en història.
Ai, els miracles són de curta durada. Qui arrenca el vol, un dia aterrarà. Pres d'angoixa, imagino el dia que l'art deixarà de buscar el mai dit i tornarà a posar-se, dòcil, al servei de la vida col.lectiva que li exigirà fer la repetició i ajudar l'individu a confondre's, en pau i en alegria, amb la uniformitat de l'ésser.
Perquè la història de l'art és mortal. La xerrameca de l'art és eterna."
Milan Kundera. Retall de la setena part: La novel.la, la memòria, l'oblit de l'assaig EL TELÓ.
Imatge Eva.
5 comentaris:
Que quina imatge m'ha vingut al cap en llegir-te? Doncs Modernisme i Noucentisme. O potser m'ha vingut la pensada del Modernisme de tant veure (a la tele) aquests dies i sentir parlar de la Sagrada Família (la de Gaudí, vull dir)...
Els segles en què l'art formava part del curs històric coincideixen amb els que, sobretot la pintura i la música, estaven al servei de l'Església. Durant el Renaixement aquesta tendència es manté però es comença a separar una cosa de l'altra. No sé si és això el que Kundera vol dir, però m'hi ha fet pensar.
Salutacions, Ariadna!
L'art és mirall del temps, de les circumstàncies. M'ha agradat aquesta reflexió, Ariadna.
... Milan Kundera. Setena part: La novel.la, la memòria, l'oblit; Eternitat, darrer escrit, de l'assaig EL TELÓ... "Eternitat.
Hi va haver llargues èpoques en què l'art no buscava res nou, sinó que estava orgullós de fer bella la repetició, de reforçar la tradició i d'assegurar l'estabilitat de la vida col.lectiva; la música i la dansa només existien llavors en el quadre dels ritus socials, de les misses i de les festes. Després, un dia, al segle XII, un músic d'església, a París, va tenir la idea d'afegir a la melodia del cant gregorià, incanviat des de feia segles, una veu en contrapunt. La melodia fonamental era la mateixa, immemorial, però la veu en contrapunt era una novetat que donava accés a altres novetats, al contrapunt a tres, a quatre, a sis veus, a formes polifòniques cada vegada més complexes i inesperades. Com que ja no imitaven el que s'havia fet abans, els compositors van perdre l'anonimat i els seus noms es van encendre com llànties que escadeixen un recorregut cap a la llunyania. Havent arrencat el vol, la música es va convertir, durant molts segles, en història de la música.
Totes les arts europees, cadascuna en el seu moment, van arrencar el vol així, transformades en la seva pròpia història. Va ser això el gran miracle d'Europa: no pas el seu art, sinó el seu art canviat en història.
Ai, els miracles són de curta durada. Qui arrenca el vol, un dia aterrarà. Pres d'angoixa, imagino el dia que l'art deixarà de buscar el mai dit i tornarà a posar-se, dòcil, al servei de la vida col.lectiva que li exigirà fer la repetició i ajudar l'individu a confondre's, en pau i en alegria, amb la uniformitat de l'ésser.
Perquè la història de l'art és mortal. La xerrameca de l'art és eterna."...
Novesflors... potser sí que aquesta influència ha marcat la imatge que t'ha suggerit aquest retall =:), però és del tot encertada. El Noucentisme i les noves propostes de canvi eren el "contrapunt" al moviment vell, el Modernisme...
David... sí, Kundera parla de la tradició i de les reaccions que d'ella s'arrenquen, i que prenen volada, i de l'empremta que deixen, i de tots els diàlegs que enceten... Qui sap com hauria reaccionat aquest músic d'església en compartir escenari amb un dels vells compositors de la melodia fonamental...
Sílvia... m'agrada la idea de que l'art entri i surti del temps, com si pogués reflexar-se en el mirall i, alhora, passar a través seu i mostrar-nos l'altre costat...
Publica un comentari a l'entrada