Avui, sabeu? les fades i les bruixes s'estimen.
Han canviat entre elles escombres i varetes.
I amb cucurull de nit i tarot de poetes
endevinen l'enllà, on les ombres s'animen.
És que han begut de l'aigua de la Font dels Lilàs
i han parlat amb la terra, baixet, arran d'orella.
Han ofert al no-res foc de cera d'abella
i han aviat libèl.lules per desxifrar-ne el traç.
Davallen a la plaça en revessa processó,
com la serp cargolada entorn de la pomera,
i enceten la dansa, de punta i de taló.
Jo, que guaito de lluny la roda fetillera,
esbalaïda veig que vénen cap a mi
i em criden perquè hi entri. Ullpresa, els dic que sí.
Han canviat entre elles escombres i varetes.
I amb cucurull de nit i tarot de poetes
endevinen l'enllà, on les ombres s'animen.
És que han begut de l'aigua de la Font dels Lilàs
i han parlat amb la terra, baixet, arran d'orella.
Han ofert al no-res foc de cera d'abella
i han aviat libèl.lules per desxifrar-ne el traç.
Davallen a la plaça en revessa processó,
com la serp cargolada entorn de la pomera,
i enceten la dansa, de punta i de taló.
Jo, que guaito de lluny la roda fetillera,
esbalaïda veig que vénen cap a mi
i em criden perquè hi entri. Ullpresa, els dic que sí.
Maria-Mercè Marçal. AVUI LES FADES I LES BRUIXES S'ESTIMEN. Bruixa de dol.
5 comentaris:
Preciós sonet. Res de més apropiat per a la nit de St. Joan. Bona revetlla.
Arribo una mica tard... Bé, espero que tinguessis una bona revetlla. Maria Mercè Marçal és sinònim de bona poesia, no l'hauríem d'oblidar mai.
Salutacions!
... Moltes gràcies...
... Sovint, i no sé per què, en retrobar velles i belles paraules, comença a aparèixer una petita escletxa que, a cops de veu, esdevé un forat prou gran que permet l'entrada del món. Sovint, i no sé per què, en rellegir les paraules dels seus versos, em perdo en la immensitat de la seva veu...
Que bé que les fades i les bruixes s´estimin!
Imma
què bonic!
Publica un comentari a l'entrada