
Quan un escriptor o una escriptora mor, ens queda la seva obra. Com a lectors i lectores sempre hi podem tornar. A través de les seves paraules anem traçant a grans trets la seva imatge, aturant-nos en algun detall, fent més precís el matís que perfila aquella llum o aquella ombra. Podem trobar una o altra biografia, aquesta o aquella crítica que van completant el seu retrat, però la imatge sempre queda desdibuixada. Potser perquè ens manca l'emoció que només pot transmetre la veu dels qui van viure amb ells i els van conèixer.
Així comença aquest documental, "Hubo una vez un hombre que a los treinta y cinco años prometió no vivir más de cincuenta", amb una cita del llibre F., de Justo Navarro. A aquestes paraules s'entrellacen altres veus, altres records que ens apropen a Gabriel Ferrater. El germà, el poeta, l'amic, el traductor, el marit, el crític, el company, el professor, el lector, el lingüista, l'home. La seva curiositat, la intel.ligència, el sentit de l'humor, la capacitat d'aprendre, la personalitat, la simpatia, l'anècdota, el record. Vint-i-set mirades tracen la seva imatge, per retrobar-lo de nou en els seus escrits, en els seus poemes, convidant-nos a no oblidar-lo.
Metrònom Ferrater.
Direcció i realització: Enric Juste
Ajudants de direcció: Carles Àlvarez i Enric Virgili
Producció executiva: Núria Mansanet
Música original: Ignasi Àlvarez
Duració del documental: 56'
Bellveure (2009)
Blog: Metrònom Ferrater.
Quan un escriptor o una escriptora mor, potser ens queda molt més que la seva obra...
FI DEL MÓN
Puc repetir la frase que s'ha endut
el teu record. No sé res més de tu.
Aquesta insistent aigua de paraules,
sempre creixent, va ensulsiant els marges
de la vida que vaig creure real.
La terra pedregosa i fatigosa
de caminar, i els arbres que em ferien
els ulls amb una branca delicada,
tan vivament maligna, convincent
amb la prova millor, la de les llàgrimes,
sembla que no són res. Es van donant
a l'amplària grisa, jaspiada
d'esperma pàl.lid, embafós. Tot cau
amb una fressa lenta i molla, i flota
sense figura, o s'enfonsa per sempre.
Tot fa sentit, només sentit, tot és
tal com ho he dit. Ja no sé res de tu.
Puc repetir la frase que s'ha endut
el teu record. No sé res més de tu.
Aquesta insistent aigua de paraules,
sempre creixent, va ensulsiant els marges
de la vida que vaig creure real.
La terra pedregosa i fatigosa
de caminar, i els arbres que em ferien
els ulls amb una branca delicada,
tan vivament maligna, convincent
amb la prova millor, la de les llàgrimes,
sembla que no són res. Es van donant
a l'amplària grisa, jaspiada
d'esperma pàl.lid, embafós. Tot cau
amb una fressa lenta i molla, i flota
sense figura, o s'enfonsa per sempre.
Tot fa sentit, només sentit, tot és
tal com ho he dit. Ja no sé res de tu.
Gabriel Ferrater. FI DEL MÓN, dins Les dones i els dies, Ed. 62-Butxaca, 2002. Dins Da Nuces Pueris, Ed.62, 1998.
Video Tràiler Metrònom Ferrater al YouTube (canal de recontrafilldecabro)
9 comentaris:
M´agrada molt que hagis dedicat aquest apunt a METRÒNOM FERRATER, gràcies a un club de lectura de poesia, a La Tralla, dedicat a Ferrater i aquest documental sé un xic de Ferrater i tot sovint rellegeixo algun poema.
Ja saps que Metrònom Ferrater és un blog en si mateix?
Imma
Ja veig que tens el blog enlleçat.
Me´n queda un per dir-te adéu:
barca nova, tingues bon vent.
Interessant reflexió. Gracies per aquesta aproximació a Ferrater.
Molt interessant tot l'apunt.
L'he de veure com sigui, aquest documental. No tenia ni idea que l'haguessin fet. Gràcies per parlar del millor poeta català del segle XX.
R.I.P Salinger!
Imma... vaig veure que dedicaven una trobada a Ferrater al club de la Tralla, m'hauria agradat assistir-hi, però em va resultar impossible. Arran del blog, vaig comprar-me el DVD...
Gemma, Kweilan... recordar, retrobar, rellegir i redescobrir, sovint, són accions lligades per curiosos fils...
David... en el blog donen dades d'on trobar aquest DVD numerat i pots seguir tota la tasca i la informació del projecte... Gabriel Ferrater s'ho mereix...
Ferran... tens raó, en Sallinger és molt més que en Holden, coincideixo amb tu i amb l'apunt del blog Els Papers de Pickwick...
Merci per l'enllaç, Ariadna.
Per cert, estic rellegint "Seymour, una introducció" i és absolutament fantàstica!!!
... en prenc nota, Ferran, ups! volia escriure Salinger, greu error, ho sento...
=:)
Publica un comentari a l'entrada