18 de juny del 2009

De... El...




... teló.


"Perquè l'obra no és pas tot el que un novel.lista ha escrit: cartes, quaderns, diaris, articles. L'obra és el resultat d'un llarg treball sobre un projecte estètic.
Encara aniré més lluny: l'obra és el que el novel.lista aprovarà a l'hora del balanç. Perquè la vida és curta, la lectura és llarga i la literatura s'està suïcidant a causa d'una proliferació insensata. ¡Començant per ell mateix, cada novel.lista hauria d'eliminar tot el que és secundari, preconitzar per a ell i per als altres la moral de l'essencial!
Però no hi ha només els autors, els centenars, els milers d'autors, hi ha els investigadors, els exèrcits d'investigadors que, guiats per una moral oposada, acumulen tot el que poden trobar per abraçar la Totalitat, objectiu suprem. La Totalitat, o sigui també una muntanya d'esborranys, de paràgrafs ratllats, de capítols rebutjats per l'autor però publicats pels investigadors en edicions anomenades 'crítiques', sota el nom pèrfid de 'variants', que vol dir, si és que les paraules tenen encara un sentit, que tot el que l'autor va escriure val igual, està igualment aprovat per ell.
La moral de l'essencial ha cedit el lloc a la moral de l'arxiu. (L'ideal de l'arxiu: la dolça igualtat que regna en un immensa fossa comuna.)"

Milan Kundera. Retall de l'assaig: EL TELÓ.

4 comentaris:

Poeta per un dia ha dit...

...brillant reflexió la del Kundera... em recorda els típics discs "the lost sessions"... o el que deia un altre escriptor il·lustre (l'Stephen King) "si publiqués la llista de la compra que porto a les mans quan vaig al supermercat, en vendria milions de còpies"...

... ens estem saturant, i també passa a la ciència, a la música, al cinema... cada vegada costa més trobar el diamant, dins de tant carbó...

... petonets!

jacob ha dit...

Una gran reflexió..

Mireia ha dit...

D'en KUNDERA encara no he llegit res, quina vergonya!!!

digue'm ariadna ha dit...

Poeta... i, quants cops no haurem passat davant del diamant i no ens haurem aturat per gaudir dels seus jocs de llum?...

Jacob... no sé si els seus investigadors i editors la sabrien respectar...

Mireia... m'agrada en Kundera, tot i que, dels llibres que he llegit seus, La insostenible lleugeresa de ser, no és el que més m'ha captivar...