El silenci podria molt ben ser representat per un llibre en blanc -en aquest cas obert de pal a pal-...Però a més a més de l'eloqüència explícita i reconeguda -com deia el poeta- que es pot interpretar en molts silencis, podem tenir la grata satisfacció de fer-los esclatar escatant-los amb cura i descobrint-hi tot un món en el seu interior...(timidesa ?...introspecció ?... prudència ?... discreció ?... cautela ?... confidencialitat ? "tintes invisibles"?... llenguatge no verbal ?... etc.)
No hauríem de desestimar mai un "què" per rascar...
Toni Prat. POEMA OBJECTE.
Poema regal acompanyat del comentari de l'autor, gener de 2009.
7 comentaris:
Hola Ariadna,
Diu tantes coses a vegades el silenci............
Una abraçada
Horabaixa... hi ha silencis que són plens de paraules callades, de mirades intenses i gestos emmascarats, que resten per sempre en les pàgines en blanc que només esperen ser llegides per aquells que s'hi endinsin...
... En un altre laberint de reflexions també el silenci i la poesia van ser protagonistes...
Hola Ariadna,
Endinsar-se. M'encanta aquesta paraula, en aquest context.
No tothom és capaç ni volem que s'hi endinsi tothom.
Potser aquest és el misteri.
Comentari més que poetic. Preciós.
Una forta abraçada
Hola,
un llibre en blanc, hi podem anar escrivint, dibuixant, o deixar-lo
en blanc.
No cal rascar res, repectem el full en blanc, com un silenci.
Gràcies
Imma
Les paraules d'un llibre, és el silenci del que parles.
Un silenci escollit, com la solitud escollida.
El silenci és com el crit d'una mirada.
El silenci és com un petó, un petó callat.
Silenci, estic llegint.
Ben poques vegades, per a no dir cap, no m'he deixat rascar per algú que sapiguem els dos que és precisament el què busquem...
El gust de rascar i de ser rascat oportunament, no el supera pas, ni de bon tros, una bona mouse de xocolata negra...
Ben poques vegades, per a no dir cap, no m'he deixat rascar per algú que no sapiguem els dos que és precisament el què busquem...
El gust de rascar i de ser rascat oportunament, no el supera pas, ni de bon tros, una bona mousse de xocolata negra...
Publica un comentari a l'entrada