28 de gener del 2009

De... La niña...




... del faro.


"Hay gente que dice que las mejores historias no tienen palabras. No les criaron para ser fareros. Es cierto que las palabras se desvanecen y a menudo las cosas realmente importantes no se dicen. Las cosas importantes se aprenden en los rostros, en los gestos, no en nuestras lenguas encarceladas. Las cosas auténticas son demasiado pequeñas o demasiado grandes, o en cualquier caso nunca tienen el tamaño adecuado para encajar en el templo llamado lenguaje.
Eso ya lo sé. Pero también sé otra cosa, porque me criaron para ser farera. Apagad el bullicio del día a día y al principio sentiréis el alivio del silencio. Luego, muy quedo, tan quedo como la luz, regresa el significado. Las palabras son la parte del silencio que puede ser hablada."


Jeanette Winterson. Retall de: LA NIÑA DEL FARO

8 comentaris:

Mirielle ha dit...

No el coneixia però el fragment m'ha captivat. Aquesta saviesa de la paraula i de la vida que hi ha... a vegades és difícil explicar coses als lectors o, que aquests, vulguin sentir-les. M'ha vingut molt de gust escoltar aquesta veu. I, a més a més, ja tinc experiències més que agradables pel que fa a fars (Virginia Woolf). Moltes gràcies per descobrir-me'l :))

kweilan ha dit...

Amb aquest fragment que has posat serà impossible no llegir-lo.

horabaixa ha dit...

Hola Ariadna,

Será que al parlar ho espatllem ?
Aprendre a dir el que pensem no és gens fàcil.

El textos que tries, el teus comentaris i els comentaris als comentaris, m'agradan molt. Repeteixo el que et dic sempre. Un plaer llegir-te.

Una abraçada

Sadurní ha dit...

Llegir embolcallat pel silenci, en un ambient tranquil, fins i tot solitari, és un dels grans plaers de la vida.

Salutacions,
S.

Anònim ha dit...

El silenci és un habitacle intrn necessari per a les paraules que val la pena oferir i per a les que pag la pena rebre.

Anònim ha dit...

Ui, m'he menjat lletres! Ho repetiré amb més cura:
El silenci és un habitacle intern necessari per a les paraules que val la pena oferir i per a les que paga la pena rebre.

Anònim ha dit...

Com sempre, Ariadna, el fragment és preciós!!!

digue'm ariadna ha dit...

Gràcies... D'alguna manera, la lectura neix d'un silenci. Aquest, s'omple d'una mena de veu interior que va resseguint les paraules, mentre aquestes ens emocionen, ens trasbalsen o ens sacsegen amb la seva remor captivadora. Per després, de nou, tornar lentament al silenci...