9 d’agost del 2008

Louise. Un conte sobre la felicitat




Jordi Coca
LOUISE. UN CONTE SOBRE LA FELICITAT
Ed.Destino


"Em sembla que el més apassionant de l'home és la seva fragilitat, una fragilitat damunt la qual hem bastit construccions fabulosament pesants. No volem saber res de la nostra feblesa. Fem esforços gegantins per dissimular-la. Tothom riu en públic, però plorar en públic és incorrecte i sorprenent. No volem mostrar la nostra fragilitat, no la podem mostrar, ja que si ho féssim ens mostraríem despullats davant un món on la nuesa no és admesa. I d'altra banda tampoc no volem que la nostra fragilitat es noti perquè nosaltres mateixos no en volem saber res, la condemnem. I ens ocultem. Ens ocultem als altres i a nosaltres mateixos. Sempre mentim perquè és una garantia per sobreviure. No sé si són aquestes coses les que tu estudies. De fet són coses de les quals no es pot parlar. Han de ser només suggerides i sempre han de quedar incompletes."



Emocions, sentiments, pensaments, arraconats i amagats. Petites ombres que en bellugar-se creen dubtes i desvetllen tot allò que es guarda i es calla. Inquietud, fragilitat, inseguretat, cobertes i difuminades. Petites mentides filles del silenci i de totes aquelles paraules que moren abans de ser expressades.


La realitat, aquesta mitja veritat, aquesta mitja mentida.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Crec que és totalment cert. Ningú no en vol saber res de fragilitats. En conseqüència, no volem mostrar-nos fràgils per por de quedar marginats.

digue'm ariadna ha dit...

... També crec que aquesta fragilitat ens fa por i no la volem acceptar. L'amaguem i la disfressem perquè no volem mostrar debilitats, ni volem ser rebutjats, no volem mostrar-nos vulnerables ni diferents davant els altres. Creiem que és més adequat, més senzill i que comporta menys risc continuar aquesta mena de ball de màscares que no deixen de cobrir les nostres inseguretats i els nostres fantasmes. Diuen que es té por a allò que no es coneix. Segurament, molts cops és així. ..

Anònim ha dit...

Hola,
aquest llibre l´he llegit pq el van proposar en un club de lectura,
m´han encantat com l´autor presenta la Louise, el que sent i com va fent, l´autor ens va parlar de la Louise com una manera de fer fer i sentir de la nostra societat.
Jo em quedaria en l´aspecte psicològic.
Jordi Coca va destacar molt Lena dins el seu currículum literari.
Què et va fer triar la lectura d´aquesta obra?
Imma

digue'm ariadna ha dit...

Imma... per què Louise? Perquè és especialista en Maeterlink i m'agrada molt el seu teatre -un dia d'aquests en parlo en el laberint-. Volia llegir a en Jordi Coca i aquest llibre el vaig trobar remenant les lleixes d'una llibreria -una primera edició del 93 a Destino era una llaminadura per l'agost de 2008-, el vaig agafar i en llegir la coberta, no m'ho vaig pensar. Llegir-lo i perdre's en el laberint va anar rodat. Prenc nota de Lena! M'agradaria, algun dia, poder assistir a un club de lectura amb l'autor, ha d'enriquir tant la lectura compartir-la des de les dues bandes...