7 de maig del 2008

Un hivern dur


Raymond Queneau
UN HIVERN DUR.
Ed. Quaderns Crema.

"S'aturà de sobte per mesurar la fragor de les ones, atrapat per la tragèdia de l'oceà. Perquè la mar és tràgica; l'havia estirat bruscament pel braç; bramulant. Però no podia trobar en ell més que mediocres ecos d'aquests desencadenaments, algunes vulgars travessies de menys d'un dia amenitzades amb vòmits, banys fins als genolls, perquè no sabia nedar. No era més que als llibres de la seva infantesa que havia trobat tempestes i naufragis, ciclons i huracans, i la mar calma sota un cel de plom; i en la seva pròpia vida, l'incendi.
La visió del cartell de mobilització havia estat per a ell un foc que havia consumit tot un batibull de petites misèries."


En el carrer, un llarg i dur hivern. En el front, una ferida de guerra. En un incendi, la ferida d'enyor. En el conflicte, una ferida de desig. En una llibreria, la ferida de traïció. En la celebració, una ferida de sinceritat. En un autobús, la ferida d'amor.

Un relat amagat rere la calma. Una història aparentment reposada. Una lectura que destapa, mostra i revela un vel humà i quotidià, d'un moment i d'una manera de pensar. Un llenguatge que juga, emociona i fa somriure. Un so de paraules i de parles que esdevenen escriptura.

"-Zei laf, bicós zei du not anderstand.
I també va dir:
-Ai laic zat: iú du not laf."

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Imaginava que després de llegir-te Els exercicis d'estil, tard o d'hora en voldries més!
M

cataclown ha dit...

gràcies per oferir aques retrat del no res...aquest que a tu et van oferir ja fa uns quants dies.

aristocrataiobrer ha dit...

fa tant de temps que vull llegir Queneau

Ferdinand ha dit...

Queneau sempre m'ha fascinat, tot i no llegir mai res d'ell. M'explico: fa molt que en sento parlar, però no sé què ha impedit que el llegis. El tinc pendent.

I no et faci por Muñoz Molina, és un dels escriptors en llengua castellana més bons que corren.

Biel Barnils Carrera ha dit...

"Exercicis d'estil" és una meravella. I corren per casa els seus dietaris que algun dia cauran a les meves mans. No conec el llibre que comentes, Ariadna, però fa bona pinta.
SaluT!

digue'm ariadna ha dit...

M... =;)

Cataclown... Gràcies a tu i benvingut al laberint...

Aristocrataiobrer... Si pots, fes-li un racó a Queneau...

Gulchenruz... Per sort hi ha molt per llegir. No em fa por en Muñoz Molina, però suposo que no m'acaba de convèncer...

Biel... Semblen interessants aquests dietaris, quan "caiguin a les teves mans" espero veure a quina lleixa els col.loques...

Anònim ha dit...

El teu laberint sempre tan sorprenent. Em dono un temps per poder llegir a Queneau, desprès de les teves paraules. Gràcies

Poeta per un dia ha dit...

Per sort, després d'un hivern dur sempre vénen primaveres suaus i, encara que un no vulgui, totes les ferides, fins i tot les d'amor i les de desig, acaben cicatritzant... Una altra recomanació, Ariadna, que caldrà afegir a la ja inabastable llista de futures (ja no dic properes) lectures...

Petonets de contraband!

El tacte de les paraules ha dit...

Així com tu el 'publicites' és impossible no llegir-lo.

Me l'apunt, gràcies!

digue'm ariadna ha dit...

Jacob... Donar-se un temps per la lectura, com donar-se un temps per mirar, escoltar, olorar, tocar i tastar: aturar-nos per sentir...

Poeta... Després de l'hivern, tard o d'hora, hi ha un temps de primavera, més curt o més llarg, on tot desperta, torna i es refà... Qui sap!, potser alguns llibres entren d'amagat en aquestes llistes i acaben tornant-se lectures furtives...

Tacte de les paraules... Les tonalitats de les letures marquen les paraules i, sovint, en tornar-les a mirar, hi descobrim nous matisos...

=:)