Poèticament habita l'home.
(F. Hölderlin).
si la creació poètica prové del silenci interior del poeta -en concordància amb el gran silenci universal,
si el poeta perfà i projecta, forma i transforma paisatges interiors que expressen el batec de la vida, l'alè de l'univers: no pas el so allí on es produeix, sinó el seu ressò en una altra banda,
si la poesia tracta d'il·luminar aquells indrets on el pensament no arriba,
si el pensament para la casa on ha d'habitar el poema,
si el silenci interpel·la la paraula: la posa en entredit, l'acula en el(s) límit(s),
si el silenci del poeta conté totes les paraules,
si la poesia és tot just una forma d'interpretació -ininterpretable ella mateixa,
si la poesia es diu a si mateixa a través d'un llenguatge transgressor,
si poesia és l'intent -tot just l'intent- de dir allò indicible,
si el poema re-vela i re-sona: cos innombrable,
si
Antoni Clapés. INTERROGAR LA POESIA: INTERROGAR-SE. Text preliminar per a una lectura de poemes feta al Col·legi de Psicoanalistes de Barcelona, el 30 d'abril de 2004.
13 comentaris:
...
Em sap greu trencar el silenci,...
Potser la poesia segueix el perfil del model atòmic modern....: tot plegat és un núvol de probabilitats, és tot i és res, no és fins el moment que es fa servir la paraula (les paraules) que es col·lapsa aquest núvol, esdevenint concret i perdent, al mateix temps, una infinitud de possibilitats...
Petonets!
si la poesia és la música als mots, aleshores els silenci també és poesia.
"Què és la poesia? No sé pas si hi ha hagut mai ningú que ho hagi pogut formular amb una certa claredat. Pel meu gust la poesia és: tot i no res." Josep Pla.
Crec que intentar acotar aquest terme és antagònic amb sí mateix...la poesia va més enllà de l'infint...
Toni Prat
... Gràcies... A mi m'agrada pensar en la poesia com a reflex il.limitat del pensament, de les emocions i dels sentiments. Veure que neix del silenci per morir en el silenci, mentre s'aproxima als límits del buit i del no-res, per materialitzar-se en paraules i en imatges, que transmeten, que comuniquen i que ens arriben a tocar, inclús físicament, fent i desfent, transformant, ja no el so o la llum o el mot o la imatge, sinó el que hi ha més enllà del so, més enllà de la llum, més enllà dels mots i més enllà de les imatges...
És un pensament molt bonic, molt explícit i molt engrescador...
toni prat
ostres, havia estat desapareguda d'aquest món uns dies... i acabo de veure que justament el mateix dia estavam les dues amb hölderlin .... i amb el mateix vers!! res, m'ha fet gràcia.
una abraçada
Hola Ariadna,
Volia deixar el meu comentari. Un cop he llegit la teva "veu" em veig totalment incapaç de dir res. I no pas per no trencar el silenci, si no, per qué res del que digui pot ser com el que tu has dit. Més enllà....
Molta gent escriu, i molts, coses molt maques. Tú, no només escrius genial. Tú desprens algo que no se dir amb paraules. Potser ho sabria dir amb silencis, amb emocions. Més enllà.........
Una forta abraçada
Parlant de poesia visual haig de dir:
La poesia visual per a mi, no és res més que poesia… i poesia per a mi, és allò que té la capacitat de commoure el conscient i l’inconscient de les persones, que remou les emocions i les conviccions i que sorprèn amb la seva eloqüència abstracta i exquisida…
Publica un comentari a l'entrada