4 d’abril del 2008

Noviembre


Gustave Flaubert.
NOVIEMBRE.
Ed. Impedimenta.

"De repente, cada minuto de mi vida se halla separado del resto por un abismo. Entre ayer y hoy me parece que haya una eternidad aterradora, cada día me siento más miserable que la víspera y, sin poder precisar qué es lo que he perdido, noto que me empobrezco, que cada hora que pasa me roba algo, y me asombro tan solo de tener todavía en el corazón espacio para el sufrimiento. Pero el corazón humano es inagotable para la tristeza: una o dos alegrías bastan para colmarlo, mientras que en él pueden darse cita todas las miserias del mundo y vivir como invitadas."



Batecs d'angoixa. Abismes de desesperació per conèixer, viure i gaudir. Desig anhelat, somiat i idealitzat. Glops de vertigen. Sentiments idíl.lics derrocats des de les alçades. La distància del somni a la realitat.

Quan desconeixem i volem conèixer. Imatges fonedisses del desig que cauen des dels altars, on les haviem col.locat. Distorsió de percepcions oscil.lants entre el que volem i el que tenim.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

El que imaginem i desitgem, quan arriba el moment de materialitzar-se, pot resultar un autèntica decepció o una grata sorpresa. Qüestió de provar?
M.

Ferdinand ha dit...

Bona recomanació. De Flaubert també m'he llegit "Tres contes", però em va semblar prescindible davant d'altres de les seves novel·les.
Bon dia.
FGT

digue'm ariadna ha dit...

M... Crec que el grau de gratificació o decepció va també en funció del propi grau d'espectatives i de l'alçada on col.loquem els ideals, els desitjos o les fantasies. Qui prova és qui experimenta, qui pot patir la patacada, però també qui pot gaudir de l'èxit de veure materialitzat el que somiava, imaginava o desitjava...

Gulchenruz... Noviembre va ser escrita en la seva joventut, però ja apunta en la direcció que Flaubert va traçar com a ecriptor. En el pròleg, comenten que acostumen a relacionar-la amb La Fanfarlo...

=;)