24 de gener del 2008

Trilogia d'Auschwitz


Primo Levi.
TRILOGIA D'AUSCHWITZ.
Edicions 62.


"Però aquest és el sentit mai oblidat, ni aleshores ni després: que precisament perquè el Lager és una gran màquina per convertir-nos en animals, nosaltres no hem de convertir-nos en animals; que fins en aquest lloc es pot sobreviure, i per això s'ha de voler sobreviure, per explicar-ho, per donar-ne testimoni; i que per viure és important esforçar-nos a salvar almenys l'esquelet, la carcassa, la forma de civilització. Que som esclaus, estem privats de tots els drets, exposats a totes les ofenses, destinats a una mort gairebé segura, però que una facultat ens ha quedat i l'hem de defensar amb tota l'energia perquè és la darrera: la facultat de negar el nostre consentiment. Per tant, hem de rentar-nos, evidentment, la cara sense sabó, en l'aigua bruta, i eixugar-nos amb la jaqueta. Hem d'embetumar les sabates, no perquè així ho digui el reglament, sinó per dignitat i per decència. Hem de caminar drets, sense arrossegar els esclops, no pas en homenatge a la disciplina prussiana, sinó per continuar vius, per no començar a morir."
SI AIXÒ ÉS UN HOME.


Records. SI AIXÒ ÉS UN HOME: un tren i l'arribada a la Buna-Monowitz. Una lenta destrucció. Amagar els records del passat, i subsistir en el present. LA TREVA: un final i el llarg viatge de tornada. Una lenta recuperació. Esperances de retorn, i el sentiment d'abandó. ELS ENFONSATS I ELS SALVATS: reflexions i pensaments des de la distància. Anàlisi de la sordesa, ceguesa i mudesa d'una violència i d'un horror.

El malson era sobreviure per poder explicar tot allò, però llavors ningú escoltava. La necessitat de parlar de l'infern de la Divina Comèdia. L'ofec de relatar el retorn de l'Odissea. Les ganes de cridar ben fort i treure fora tot l'horror, el dolor, la pena i la vergonya.
Mirar als ulls i recuperar la memòria.

5 comentaris:

aristocrataiobrer ha dit...

Si això és un home és una lectura pendent de fa anys, però fa una mica de por,

salut,

digue'm ariadna ha dit...

... Quan més temps passa, les lectures pendents em donen un cert recel, i generen diverses possibilitats bones i dolentes respecte el que sentiré o pensaré després d'haver-les llegit. Aquí no em val que em diguin res. Però un dia, agafes el llibre i el comences a llegir, i només quan l'acabes saps del cert l'opinió que com a lector et mereix l'autor i l'obra... Si ho fas, m'agradarà llegir el teu comentari...
=:)

aristocrataiobrer ha dit...

a veure si m'hi poso, n'hi ha tants a la pila

de vegades és el moment, l'estat d'ànim

Josep Maria Augé ha dit...

Ariadna, en el mateix fil però amb un enfocament introspectiu diferent, fot-li una ullada a Como si yo no estuviera de Drakulic...Una novel·la hol·locàustica que no ha tingut mai el reconeixement d'altres autors, potser per no trobar-se contextualitzada en l'Edat d'Or del victimisme (el nazisme)

digue'm ariadna ha dit...

Antitot... Prenc nota de l'Slavenka, tot i que aquest llibre crec que caldrà llegir-ho en un moment força adequat, perquè em sembla que serà força dur. La tendència de la temàtica en aquesta època dóna una ombra massa gran i tapa descaradament obres dins d'un context més actual, que agafen el cruel testimoni a un problema estretament associat a aquests conflictes...