20 de novembre del 2007

Sang calenta



Irène Némirovsky.
SANG CALENTA.
Ed. La Magrana.

"La manera que té algú de beure en companyia no vol dir res, però, quan està sol, revela sense voler el fons de la seva ànima. Hi ha una manera de fer rodar el got entre els dits, una manera d'inclinar l'ampolla i mirar com raja el vi, d'acostar-se el got als llavis, d'estremir-se i deixar-lo de cop quan algú t'interpel.la, de tornar-lo a agafar amb una tosseta afectada, de buidar-lo d'un glop amb els ulls tancats, com per beure l'oblit a raig, que és d'un home preocupat, torbat per la inquietud o per cruels maldecaps."


Món rural. Cases prou aïllades i prou properes: secrets a grans veus. Joventut i sang calenta. Els ulls que s'ho miren des de la distància. Els fills i els pares. Els ulls que recorden. La sang bullint fa bategar el cor. La realitat i la tragèdia es barregen.

Joves i vells en un ambient rural. Un món tancat, de difícil accés. Records, oblits, present i culpabilitat. La cremor es porta a la sang . Silencis, mentides, sinceritat i rebuig. Males llengües i bones terres: tothom té secrets.

21 comentaris:

Poeta per un dia ha dit...

El món rural magnifica, en la seva buidor, la proximitat de les persones. Les grans històries han de néixer al món rural, s'han de gestar lentament, pausadament, com la fredor forma una fina capa de gel sobre la bassa on s'abeuren els ànecs.... Ariadna, no hi ha llibre que detallis que no sigui imprescindible, no ja pel contingut del mateix, que només s'aprecia amb la seva lectura, sinó per la forma com el descrius....

Petonets!!

Assumpta Montellà i Carlos ha dit...

he llegit en "David Golder" i "la Suite Francesa", però aquest encara no.
segueix el mateix estil?

digue'm ariadna ha dit...

Poeta... El món rural i un estany glaçat: veus l'aigua gelada i l'entorn, i et treu de dins sentiments en estat pur exaltats per la sensació d'estar lluny d'hipocresies preestablertes (que tant freqüents són en ambients urbans) i poder mostrar el teu jo més pur, més íntim, més efusiu; però el glaç es pot trencar i amagar una fondària d'aigües fosques, fredes i gelades, capaces d'engolir-te quan ets foraster, confiat, fràgil o innocent...

Assumpta... De fet hi trobes pinzellades dels tres anteriors publicats en català: confrontació generacional, un poble francès rural i hostil, sentiments que dominen l'enteniment, la condició de l'origen i del medi en els esdeveniments que succeeixen, la vida descrita des d'una observació pausada i detallista... tots ells lligats amb una prosa àgil, que comença somera i aprofundeix per moments, a mida que llegeixes. Com em va passar amb El Ball, el comences i l'acabes en una tarda, immersa en el tens i fràgil equilibri dels records, de secrets no dits, de les hostilitats callades i de les emocions.

ragnarok ha dit...

Conflicte generacional, a ciutat o fora, sempre existirà, i és que sovint, hi ha qui oblida que un dia va ser jove...

Jesús M. Tibau ha dit...

Realment és per a estudiar la forma d'agafar un got, com juguem amb ell, agafant-nos-hi per a no estar sols.
D'aquesta autora n'he llegit El ball i Suite francesa, i els he trobat molt diferents tots dos.

L'Espolsada llibres ha dit...

el tinc a la pila dels pendents...

digue'm ariadna ha dit...

Ragnarok... Crec que aquests conflictes i aquests oblits són naturals i sempre han tingut lloc: formen part del bagatge personal. Són temes tractats en literatura i cinema, pel joc que donen i la profunditat a la que es pot arribar en el desenvolupament del personatge... Però cal saber-ne parlar d'ells, sense caure en escrits o pel.lícules superficials o anecdòtiques...

Jesús M. Tibau... Tot un exercici d'estil el del bevedor solitari. Dels dos títols, Sang Calenta, potser quedaria situat en un "cert punt mig". En la Sang parla del conflicte generacional des d'una perspectiva més madura, amb una visió objectiva i panoràmica, de les relacions i de les accions; en El Ball el tema és el conflicte que genera el pas del temps en la mare i la filla (quan una comença a marcir-se i l'altra tot just esclata), i, tot i que apareix puntualment algun comentari de l'adolescent ja convertida en una dona, que reconeix l'impuls poc reflexiu del que va fer i que va comportar la seva acció, no desvia en cap moment la trama: la ràbia i l'impuls irreflexiu d'una venjança no premeditada. La situació ambiental de la Sang, recorda a la segona part de la Suite Francesa, al cap i a la fi les va escriure coetàniament; però, a la Sang no hi ha aquest desbordament extrem de l'ànima humana, que si trobem a la Suite... En els llibres de la Irène Némirovsky, en llegir-los, hi ha moments que els trobo totalment viscerals, escrits des de l'estómac, i això és el que m'atreu... Bé, només és la meva opinió, ja perdonareu...
Gràcies per enllaçar-me, jo també ho he fet...
... Salutacions...

digue'm ariadna ha dit...

Espolsada... Ens hem creuat els comentaris. Aquestes piles no s'acaben mai, oi? Per més que llegeixis, no disminueixen mai...

Josep Maria Augé ha dit...

No perds pistonada, amiga ariadna...La detallista Nemirovsky fa molt per tu, no hi havia caigut!!
En la millor tradició de "Las mujeres que escriben son peligrosas", Nemirovsky ens recrea i reconcpetualitza les grans autores del període decimoníac...

digue'm ariadna ha dit...

Antitot... No sé si les dones que escriuren, són més o menys perilloses que les que no, o les que pensem que no. No sé si les dones que escriuen o no, ho fan a mà o a màquina, o ho dibuixen mentalment amb imatges i sons. No ho sé... Els seus manuscrits es van salvar, en una maleta vella que una de les filles va guardar, i ara els podem llegir, gaudir o no és personal de cadascú... Quantes maletes s'han perdut pel camí durant aquest i tants períodes demoniacs i grisos?

Anna ha dit...

què és la imatge? la trobo angoixant...

(per cert, si et ve de gust 'he deixat un meme)

Mireia ha dit...

No lliga amb el post: però l'Anna m'ha passt elmeuprimer meme i te l'he dixt al blog si et bé ve!

Mireia ha dit...

Upps! L'Anna se m'ha avançat!

digue'm ariadna ha dit...

... És lava!

digue'm ariadna ha dit...

L'Anna m'ha passat aquest mem, que també m'ha passat la Mireia... com que no hi ha laberint de mems o memes, el contesto aquí (i és que mai n'havia fet un):
-FA 10 ANYS... no tenia casa fixa i anava amb la motxilla d'aquí a allí.
-FA 5 ANYS... no ho sabia però, l'any següent tornaria a dur la motxilla d'aquí a allí.
-FA 1 ANY... vaig deixar la motxilla allí, a l'armari, i només la treia el cap de setmana.
-AHIR (23 NOV'07)... vaig tornar a agafar la motxilla d'allí a aquí.
-AVUI (24 NOV'07)... tinc la motxilla als peus de la cadira, mentre contesto aquest mem.
-CANÇONS... tantes com moments.
-5 LLOCS PER VISITAR... tots els que no he vist, i tots els que voldria tornar a veure.
-5 COSES QUE M'AGRADA MENJAR... quan era petita, la mare deia que havia de menjar de tot "si no tant, menys", però la realitat és que el que no m'agrada no ho menjo.
-5 JOGUINES PREFERIDES... cada any, per Reis, el meu germà i els meus quatre cosins, tenien una superjoguina cadascú i jo les preferia a la que els Reis m'havien portat a mi.
-5 DISTRIBUCIONS DE GNU/LINUX PREFERIDES... ?!
-5 PERSONES A QUI PASSO AQUEST MEM... si algú el vol fer, que el faci...
=:)

Josep Maria Augé ha dit...

Atenció, pregunta:
Què es un MEM/MEME? O_o

Poeta per un dia ha dit...

Em permeto respondre l'Antz:

‘Meme’ es un término que se ha popularizado en la blogosfera, son conversaciones distribuidas que se van contagiando de un blog a otro, de manera que el blog que origina el meme enlazado desde muchos otros blogs y recibe muchas visitas, dependiendo del éxito del mensaje.

Se podría decir que los memes son campañas de promoción viral o también llamarle márketing viral, en el que los bloggers buscan una mayor audiencia, de esa manera un meme con éxito irá reproduciendose por sí mismo una vez que ha sido lanzado y se irá contagiando por la blogosfera de manera que se consiguen muchos enlaces gracias al trabajo inicial en el post.


O bé:

A meme,as defined within memetic theory, comprises a theoretical unit of cultural information, the building block of cultural evolution or diffusion that propagates from one mind to another analogously to the way in which a gene propagates from one organism to another as a unit of genetic information and of biological evolution. Multiple memes may propagate as cooperative groups called memeplexes (meme complexes).

Biologist and evolutionary theorist Richard Dawkins coined the term meme in 1976. He gave as examples tunes, catch-phrases, beliefs, clothing fashions, ways of making pots, and the technology of building arches.

Meme-theorists contend that memes evolve by natural selection (similarly to Darwinian biological evolution) through the processes of variation, mutation, competition, and inheritance influencing an individual entity's reproductive success. So with memes, some ideas will propagate less successfully and become extinct, while others will survive, spread, and, for better or for worse, mutate. "Memeticists argue that the memes most beneficial to their hosts will not necessarily survive; rather, those memes that replicate the most effectively spread best, which allows for the possibility that successful memes may prove detrimental to their hosts."


D'altra banda, encara, el MEME ariadna seria:

Unitat d'informació que transmet molt sense concretar massa ;p

Josep Maria Augé ha dit...

Ahhh!! És com aquelles enquestes que passava anys ençà, una de les quals va servir per...
correcte, no, Poeta?;P

Perdoni per la petita martellada!

digue'm ariadna ha dit...

Antitot... Sort que ho has preguntat: jo veia que era un qüestionari personal, però això de la promoció viral i els memeplexes resulta d'allò més inquietant. Serà l'evolució d'un mem/meme, quelcom semblat al procés sociològic que s'origina quan s'escampa un rumor? Ara m'ha vingut al cap una pel.lícula (no massa bona) que anava d'això!
No sé qui parla més crípticament... martellada expectant...

Poeta... Jo no hauria pogut definir-ho millor. Ara ja puc dir que he fet un i sé què és. Reconec que eren preguntes difícils (no sé si sempre és així), pel que, com passava en els examens, quan no sabies massa què contestar, feies això: transmetre i concretar segons els teus minsos coneixements, intentant que el professor pogués creure que dominaves la situació, però no funcionava massa, la veritat... Clar que no sé com resoldries el qüestionari tu...

Petonets!

Anna ha dit...

jeje, te n'has sortit molt bé en això de no dir res! potser millor que en aquests exàmens que recordes? :P

Poeta per un dia ha dit...

Com que veig, Ariadna, que vas a pescar, et picaré l'ham... (pernil en anglès, jaja). I si la vida és circular, Antz....

-FA 10 ANYS... espiava fums des d'una torre de vigilància mentre complia amb els meus deures envers el país
-FA 5 ANYS... començava un cicle de la meva història.
-FA 1 ANY... acabava el mateix cicle de la meva història.
-AHIR (24 NOV'07)... vaig beure massa i vaig omplir el pap de llacunes.
-AVUI (25 NOV'07)... en pago les conseqüències i, per simpatia, us les faig pagar a vosaltres amb les meves respostes.
-CANÇONS... Jane's blue wish del Tom Waits (life is a path lit only by the light of those I loved)
-5 LLOCS PER VISITAR... Noruega, Irlanda, Escòcia, Suècia i Islàndia (m'agraden els païssos del nord?)
-5 COSES QUE M'AGRADA MENJAR... un gripau verd amb plomes d'arc de Sant Martí.
-5 JOGUINES PREFERIDES... sempre havia volgut un excalèstric però la meva mare deia que no teníem lloc per muntar les pistes. Ara que tenim lloc, ja no em fa tanta gràcia. Un sempre vol allò que no pot aconseguir i, quan ho té, perd pistonada.
-5 DISTRIBUCIONS DE GNU/LINUX PREFERIDES... l'ocell borni que fa niu sota la placa base del meu pc.
-5 PERSONES A QUI PASSO AQUEST MEM... a l'Antz, i així tanquem més el cercle encara...

Petonets!!