7 d’octubre del 2007

Els dimarts amb Morrie



Mitch Albom.
ELS DIMARTS AMB MORRIE.
Ed. 62-Butxaca.

"-Veus? -li diu a la noia-, has tancat els ulls. Aquesta és la diferència. De vegades no podràs creure en el que veus i hauràs de creure en el que sents. I si alguna vegada et veus obligada a confiar en els altres, has de sentir que pots confiar en ells, fins i tot en la foscor. Fins i tot si estàs caient."

"-Perquè -va continuar Morrie- la majoria de nosaltres caminem com a sonàmbuls. No experimentem plenament el món, perquè estem mig adormits, fent coses que automàticament pensem que hem de fer."

"Aprendre a para atenció? Quina importància té? Ara sé que és tant o més important que totes les coses que ens vas ensenyar."

El professor que tant va marcar, es mor. Un retrobament i un nou curs. Un curs de l'experiència, de la familia, de l'amor, de l'amistat, del perdó: de la vida. Paraules, emocions, ironia i records, mentre la malaltia guanya terreny.


Tot i la proximitat de la mort, dues vocacions: la de mestre i la d'alumne. Un llenguatge senzill, que no pretèn donar grans lliçons. Només vol agradar, i si pot, fer pensar, tot això que té.


Una curiositat: us imagineu, per exemple, una Amy Tan cantant, acompanyada d'un Stephen King a l'armònica i un Mitch Albom al piano? The Rock Bottom Remainders.




3 comentaris:

ragnarok ha dit...

Tot un espectacle aquest grup de rock... només per fanàtics o gent que no té masses escrúpuls musicals, en la meva opinió... i, si, per sort, hi ha mestres que marquen en positiu i són vocacionals.

samain ha dit...

Dignitat... suposo que això és el més difícil davant d'una malatia terminal...

digue'm ariadna ha dit...

A vegades, hi ha gent, que passat el temps, no deixes de recordar amb nostalgia, preguntant-te què és de la seva vida... descobrir que es mor, és un cop, i sovint, penses que has fallat en no mantenir la relació amb els anys. El tema de la mort, el tema de l'amistat, el tema de l'admiració, sempre es van trobant, d'una o una altra manera a la literatura. Aquest llibre és recomanant a escoles com a lectura obligada. No per ser un gran llibre, ni un best-seller, sinó perquè parla amb un llenguatge planer i senzill, i que pot obrir pas a altres lectures dels grans temes de la vida. Però això, no és més que la meva opinió...
=;)