Tobias Wolff.
LA VELLA ESCOLA.
Ed. La Magrana.
"No trobava que això fos una mentida; era més aviat com deixar que la seva atenció a la veritat s'endormisqués. I ell feia molta atenció a la veritat. La veritat volia que la busquessin, però de tant en tant es deixava veure."
"La naturalesa de la literatura era comportar-se com el món caigut que contemplava, aquell terreny crepuscular on regnava el subterfugi i la certesa de la follia."
Una escola on la literatura és el seu segell. Una escola que formava nois. Somnis de futurs escriptors, davant la visita d'autors consagrats. Una competició sorgeix en anunciar-se la propera visita: en Hemingway. La lleialtat, l'amistat, l'honradesa, entren en joc, i tot es planteja i qüestiona. Veritats i mentides, l'art de crear, l'art de desitjar.
Amb gran ironia i àgil escriptura, veiem la formació de la personalitat a través d'aquests nois. Pensaments sobre l'escriptura i els escriptors, i sobre la vida i el creixement.
2 comentaris:
Hi ha escoles i professors que marquen... i hi ha que desmarquen, i molt! Ja poden ser els temps que siguin, que hi ha coses que no canvien!
No deixa de ser curiós, veure com tot ens empeny a oblidar ideals i consciències, per arribar a un estat laboral que impliqui, diners, festius, i horari bo.
No deixa de ser curiós, que tanta exigència a l'ensenyança, als polítics en temes d'educació, i després les llistes per professors siguin plenes, en veure una sortida de feina.
No deixa de ser curiós, perquè jo, que he tingut professors que m'han marcat, veig que una professió que requereix una gran vocació, es perd pel fet del que cobren, de les vacances, i de l'horari.
No deixa de ser curiós, continuar creient en aquesta professió, en aquesta vocació, mentre la realitat no deixa de demostrar que les coses ni són ni van així.
No deixa de ser curiós estar al ben mig.
Publica un comentari a l'entrada