amic...

Segueixo viatge pel mar de l'afany,

buscant l'amor de l'amic perdut

quan tempestes de corbs esquinçaren la llum.

Avui llanço la meva àncora al sorral dels estels,

la veig fendir l'enllà del cel

que, com un vell oracle, espurneja el teu nom.

Dormiré al seu recer, bon amic, amor meu.

Allende... Allende... Allende!

D'Iquique a Coquimbo ets dempeus,

de Talca fins Guanguali sou dempeus,

dempeus!

Dels jardins de Tabarka et portem llessamí

i l'or de l'olivar que a Delfos és dels déus,

d'Altea la flor del taronger adolescent.

Allende... Allende... Allende!

D'Arica fins Temuco ets dempeus,

de Chanco fins Taitao sou dempeus,

dempeus!

Ets escrit arreu:

en el cor del destí

i en el ventre de les dones et porten, amic.

Tornaran a infantar una antiga esperança

entre els vells volcans i el mar de pau,

quan l'història executi als qui et feren botxins,

quan els teus t'alliberin fent-se lliures per fi.

Allende... Allende... Allende!

Amor que m'ets amic d'aquell ahir,

amic que m'ets amor pel devenir,

dempeus!

Lluís Llach, AMOR QUE M'ETS AMIC.

L' Aleph

Jorge Luis Borges.

EL ALEPH.

Ed. Alianza.

"... Ser inmortal es baladí; menos el hombre, todas las criaturas lo son, pues ignoran la muerte; lo divino, lo terrible, lo incomprensible, es saberse inmortal."

"... Todos los hechos que pueden ocurrirle a un hombre, desde el instante de su nacimiento hasta el de su muerte, han sido prefijados por él. Así, toda negligencia es deliberada, todo casual encuentro una cita, toda humillación una penitencia, todo fracaso una misteriosa victoria, toda muerte un suicidio."

"... Nuestra mente es porosa para el olvido, yo mismo estoy falseando y perdiendo, bajo la trágica erosión de los años, los rasgos de Beatriz."

"... La historia era increíble, en efecto, pero se impuso a todos, porque sustancialmente era cierta. Verdadero el tono de Emma Zunz, verdadero el pudor, verdadero el odio. Verdadero también era el ultraje que había padecido; sólo eran falsas las circunstancias, la hora y uno o dos nombres propios."

El segon llibre de les vacances, va ser aquest. Un recull de contes que parlen d'eternitat i de temps, de destí i de mort, de follia i d'enteniment, de personalitat i de dolor. Una prosa concreta, on la realitat i la ficció es confonen en un irònic horitzó.
A destacar, personalment, els contes de: El inmortal, Deutsches Requiem, El Aleph, i Emma Zunz, als quals, respectivament, pertanyen els textos ressenyats.

L'apres-midi by aidan gibbons

sss...

... en el laberint, també poden escoltar-se les veus...

colors de mar

Maria-Antonia Oliver.

COLORS DE MAR.

Ed. Proa.

"... Una illa és un bocí de terra voltada de mar pertot arreu manco per damunt i per davall. Per damunt hi ha l'aire, i la claror, i el vent i, de tant en tant, qualque tempestat. Per davall hi pot haver forats, llacs, escletxes, coves per on hi pot entrar la mar del voltant, el vent de damunt i, de tant en tant, una tempestat. Diuen que cada persona és una illa. Però hi ha gent, al món, que és tot un continent i, en canvi, hi ha gent que no és més que l'ombra d'un nigul. ..."

El primer llibre d'aquestes vacances, va ser aquest. Un recull de relats amb gust de mar i d'illa, d'amor i de pèrdua. Amb regust salat i de tramuntana, que et porten allí on et vols deixar emportar.