De... Explicaciones más bien...

... confusas.

"Es cierto, pienso, pero qué dulce culpa la de haberme dado tanta felicidad en estos tiempos yermos, en este horror cotidiano de abrir el periódico y encontrarlo salpicado de sangre y de vergüenza, qué interregnos de alegría en este siniestro horizonte de máquinas de muerte, en esta dura necesidad de estar despierto y de frente, de viajar y hablar y escribir porque hay que hacerlo, porque somos muchos los que no queremos aceptar el destino latinoamericano que buscan imponernos desde f uera y desde dentro. Por eso cada una de estas páginas es un acto de gratitud, y a la vez un nuevo impulso para no olvidar lo que tenemos que seguir haciendo; entre nosotros el reposo del guerrero es siempre alguna forma de la belleza.
-Me queda un poco justa de mangas, pero lo mismo te la acepto -dice Calac-.Claro que el color es bastante chirle, pero ya se sabe.
-Se está acabando la ginebra -anuncia alarmado Polanco- y todavía no nos has informado sobre el libro. ¿Los puntos te ayudaron o les afanaste los dibujitos y las fotos?
-Me ayudaron más de lo que creés, vivos o muertos tuvieron su manera de invitarme a andar a su lado, me mostraron caminos por los que yo solo no hubiera rumbeado nunca. Me dejaron vivir cerca de ellos, me regalaron cosas, fijate que por eso este libro es como una casa en la que vivimos todos juntos y a la que cada uno aportó muebles y ventanas y latas de sardinas y botellas y guitarras y sapitos y sobre todo una tendencia general a no sentarse en las sillas, a no comer en la mesa, a leer en el baño y bañarse en la biblioteca, suponiendo que haya una."

Julio Cortázar. Retall d'EXPLICACIONES MÁS BIEN CONFUSAS, dins del llibre Territorios.

Imatge Internet.

sss (XXVI)...

És clar que, per llegir poesia, s'ha de saber llegir. Vull dir, que s'ha de saber llegir d'una manera especial, lenta, matisada, cadenciosa, rítmica. De fet, el contacte amb la poesia aporta, entre altres coses, precisament això: s'aprèn a llegir bé, s'aprèn a llegir amb sentit, fins i tot més enllà del sentit superficial i obvi. Quan llegim poesia, es desvetllen en nosaltres registres nous, accedim a idees, sentiments, paraules i imatges que ens han resultat fins aleshores imprevistos, desconeguts, amagats.

Josep-Maria Terricabras.

... en el laberint, també hi ressonen els mots...

Primavera, estiu, etcètera

Marta Rojals
PRIMAVERA, ESTIU, ETCÈTERA
Ed. La Magrana

"I jo em tapo les orelles, i sóc cega i m'ofego, i a cent cinquanta mil anys llum una agulla fa un forat i del forat surt una llum blanca i dins de la llum blanca comencen a ajuntar-se els protons i els electrons i els neutrons, i els planetes s'inflen com bombolles de sabó, i les aigües torrencials surten de les escletxes i els núvols giren com mans pels cels de tots els oceans i un peix comença a caminar i es posa dret i es fa una casa i a la casa hi ha unes escales que pugen i pugen i al replà de les escales hi sóc jo, cega, sorda, ofegada en l'aigua salada de tots els mars del món. I així s'acaba la música."

Tardor. Hivern. Etcètera. Enfilall de paraules que dibuixen records i esbossen perfils a mà alçada. Imatges amuntegades que es trepitgen i s'empenyen, es busquen i s'esperen. Instants plens de ressons de rialles, de plors, de ràbia, d'impotència. El tot i el res. Allò perdut i allò trobat, o retrobat. El temps, conegut i estrany a la vegada.

T'endinses i l'aigua et porta. Corrent avall. Riba de sol, riba d'obaga. Fred i calor. Alguna topada amb les roques de la vora. Algun cop amb les de la llera. I tu, avall. L'aigua s'accelera, et domina, et mena sense fugida cap a la caiguda. El salt t'engull, t'omple i et buida alhora. I un cop a la bassa, mires amunt, tornes a pujar i tornes a caure.

Imatge Flickr (poketmonster rafa)

La última noche

Lectures lligades. Paraules que ens fan anar d'un llibre a un altre, per trobar-nos de nou amb aquell paràgraf que ens ha captivat i que una veu ha repetit en un altre lloc.

"Una cosa sí que havia constatat: fins a quin punt les persones podien ser a la vora del desastre, per més invulnerables que semblessin. Havia vist com se succeïen els esdeveniments, una desgràcia rere l'altra. Podia passar sense advertència prèvia. De vegades aconseguien salvar-se, però a partir de cert punt ja els era impossible. De tant en tant, es preguntava com seria en el seu cas: quan arribés la patacada i les bigues comencessin a cedir i a esberlar-se, què passaria?"

Cita de James Salter, traducció de Francesc Rovira, a L'últim dia abans de demà.

James Salter
LA ÚLTIMA NOCHE
Ed. Salamandra

"Aún era de día, la luz plena y pura que precede al crepúsculo, el sol reflejado en un millar de ventanas orientadas al parque. Caminando por la calle con tacones altos, solas o en grupo, había chicas como la que Noreen había sido, en gran número. Ellas seguramente no iban a quedar un día para almorzar. Pensó en el amor que había llenado la gran habitación central de su vida y en que no volvería a conocer a nadie como ella. No supo qué lo enbargaba, pero en medio de la calle se echó a llorar."
PALM COURT.

Amb el temps, oportunitats perdudes, opcions equivocades, canvis, errors.

Fragilitat. Nua, descarnada. La tènue emoció que batega en el moment de fugir. La mirada intensa i punyent que subratlla la renúncia.

Relacions...

... Solitud.

Imatge deviantART (Buaiansayapanomali)

Un amor d'en Swann

Marcel Proust
UN AMOR D'EN SWANN
Ed. Viena

"Però des de feia un any que, en revelar-li a ell mateix força riqueses de la seva ànima, l'amor de la música havia nascut en ell per algun temps, en Swann considerava els motius musicals com a veritables idees, d'un altre món, d'un altre ordre, idees velades de tenebres, desconegudes, impenetrables a la intel.ligència però no per això no són menys perfectament distintes les unes de les altres, desiguals entre si en valor i significació."

En Charles Swann s'enamora. L'amor i la passió arrosseguen indiferències, gelosies i angoixes. Marquen el desgavell traçat per la desmesura del sentiment que domina i cega. Una petita frase musical, la semblança amb un retrat, anuncien el paradís que davalla a l'infern.

NOMS DE LLOC: EL NOM.

"Els mots ens presenten una petita imatge clara i usual de les coses, com les que enganxem a les parets de les escoles per fornir als nens l'exemple del que és una establia, un ocell, un formiguer, coses concebudes com iguals a totes les de la mateixa mena. Però els noms presenten de les persones -i de les ciutats, que ens acostumen a creure que són individuals, úniques com persones- una imatge confusa que obté d'ells, de la seva sonoritat esclatant o fosca, el color amb el qual està pintada uniformement, com un d'aquells cartells, enterament blaus o enterament vermells, en els quals, a causa dels límits del procediment que s'ha fet servir o per un caprici del decorador, són blaus o vermells no solament el cel i el mar, sinó les barques, l'església, la gent que passa."

Torna aquell ritme conegut. Ciutats i un nom, entre reconstruccions fragmentades, desvetllen imatges i sentiments amarats de reflexions. I amb l'enyor pels instants passats, un retrobament, en Swann i l'Odette, i la seva filla.

Imatge La filla de Jetró, de Sandro Botticelli.

L'últim dia abans de demà

Eduard Márquez.
L'ÚLTIM DIA ABANS DE DEMÀ.
Ed. Empúries.

"No sabria com fer-li entendre que, ara més que mai, necessito tornar a casa amb les mans buides."

Podria parlar de la sensació de vertigen, l'esvoranc als peus i el nus a la gola. Però em perdria. Fragments, imatges i sons, omplen l'espai devorat per les paraules. El focus de llum dibuixa contorns clars, nítids, feridors i, latent en les ombres, un batec vital. Els presagis foscos, inclús sinistres, prenen forma, traspassen materials i s'aturen. Un to concís, frontal, no amaga la presència ni dilueix l'absència del daltabaix que colpeja, aspre i dur, la fragilitat de la vida.

Un relat bell i captivador.
Una història intensa i desconcertant.
Un llibre per llegir d'un glop i rellegir ben a poc a poc.

"... el buit entrà en aquella
vibració que ara ens exalta, ens consola i ajuda?"
R.M. Rilke, traducció de Joan Vinyoli.

Imatge Internet.
Facebook L'últim dia abans de demà.

Més enllà...

... Lloms girats i portes tancades. Ombres sense cos. Ni títols ni frontisses. Vides manllevades i veus silenciades. Mots callats en el buit dels llibres sense nom...

No és el primer cop que dic que cal saber escoltar la veu i els silencis que apareixen entre les paraules, o que omplen les mirades perdudes en el record, o que s'humitegen per l'emoció i el trasbals que brollen en fer presents de nou aquells fet que han marcat una vida. No serà el darrer cop que digui que si ningú no escolta ni pregunta, quan una veu s'apaga, tot quedarà tancat en el més profund silenci, el de l'oblit.

No es poden aturar els dies, ni el món, ni els "rius". Tot continua fluint, seguint cursos que no sempre entenem, ni compartim. És cert, podem optar i seure prop de la riba i mirar-nos-ho de lluny, o mullar-nos els peus a la vora, o decidir entrar fins el ben mig del riu.

Més enllà de guerres, d'exilis, de morts, de vides, queden tots aquells rostres i aquells somriures que sorgien espontàniament, tot i la situació que els envoltava. Hi ha la fermesa, la coherència, dels qui valoren més les persones que el gènere, el color, la religió o la ideologia.

La Bethli va entrar en el riu. El corrent la va colpejar i, malgrat tot, continua allí.

"Tinc noranta-sis anys, molts anys... sovint perdo el fil de les coses que explico i tinc buits de memòria."

Assumpta Montellà.
ELISABETH EIDENBENZ.
MÉS ENLLÀ DE LA MATERINTAT D'ELNA.
Ed. Ara Llibres.

Dijous 10 de febrer, Abacus de Girona.


Imatge Wikipedia (Rachel Whiteread, Nameless library, Mahnmal am Judenplatz, Vienna, 2000).

Video YouTube (Jean Sibelius Valse Triste from Kuolema for orchestra OP 44
The film Allegro non troppo, Bruno Bozzetto.)