Peter Ilsted. Interior amb noia llegint, 1908.Mijaíl Osorguín (text)
Alexéi Rémizov (il.lustració)
Marina Tsvietáieva (poesia)
LA LIBRERÍA DE LOS ESCRITORES.
Ed. SextoPiso i Edicions de La Central.
No he viscut la guerra, ni la postguerra, ni la victòria dels vencedors, ni la derrota dels perdedors. Tinc fragments del que m'han explicat, del que he vist, del que he llegit, amb veus i mirades d'altres. Imagino l'amargor de veure com allò en el que creies, no és com pensaves, que només porta desconcert, incertesa, inestabilitat econòmica, fam, fred i por, i deixes de sentir aquell orgull a la gola i que t'omplia la boca en parlar de revolució.
La Revolució d'octubre s'anava consolidant a mida que es tancaven les impremtes i les editorials, els preus pujaven i el valor del diner baixava. Un grup d'escriptors en tancar-se masses portes, es van ajuntar. L'estimació i la necessitat de llibres els va fer crear
La Llibreria dels Escriptors. Una cooperativa primitiva i autèntica, on els seus membres van veure en l'ofici de llibreter la fusta que tot nàufrag busca en alta mar, per agafar-s'hi i mantenir-se sobre l'aigua, en una vida que es tornava més complicada que senzilla, més crua que poètica. Aquella mena de taula els va salvar a ells, als llibres i a tots els que hi van anar a vendre, a comprar o a respirar, per sortir d'una quotidianitat, sovint massa dura. Perquè les tardes a La Llibreria s'omplien de paraules, dissertacions i opinions, de literatura, art, filosofia i història, entre albarans, llibres per classificar i col.locar, i llistats bibliogràfics per completar. Un sistema cooperatiu que s'allunyava del gran benefici econòmic, que volia donar el preu just, capaç de comprar llibres que no es necessitaven, simplement perquè qui els venia, tenia gana o fred, o s'havia de desfer d'una part de la seva vida. Uns patrons-empleats, uns llibreters-escriptors que van forjar La Llibreria a finals del 1918, amb moments més bons i amb moments més durs, fins que en el 1922 la
NEP i els impostos els van fer plegar.
Un testimoni, amb tocs de nostàlgia i d'anècdotes, del recorregut d'aquesta Llibreria, que va salvar molts llibres de la pèrdua i moltes obres de l'oblit, i que va oferir una sortida a les paraules silenciades dels escriptors pel tancament de les impremtes: publicar obres manuscrites. L'edició d'aquests autògrafs, de poetes, prosistes i historiadors que van escriure, enquadernar i il.lustrar a mà unes peces úniques, testimonis de la seva creació i de la realitat que vivien, van poder arribar als lectors, que amb la seva lectura, van donar una nova vida a les seves paraules.
La Llibreria dels Escriptors, aquest petit llibre, coeditat per l'editorial SextoPiso i les Edicions de La Central, és el recull del testimoni d'Osorguín, un d'aquests llibreters-escriptors, de sis il.lustracions de Rémizov i de quatre poemes de Tsvietáieva d'aquells llibres manuscrits que van formar part del fons de La Llibreria, de la història de la cultura i del llibre de Rússia.
"¿Por qué nos toleraban? Tal vez porque al principio pasábamos inadvertidos; más tarde, quizá, porque no acababan de entendre qué clase de institución éramos, o porque les parecía incómodo meterse con escritores que funcionaban como cooperativa, sin contratar trabajadores asalariados; y finalmente, cuando La Librería adquirió popularidad,es probable que la toleraran por pura inercia."
"¡No oigas las palabras que pronuncio!
¡Son vanas palabras -de mujer!
Yo misma siempre, al amanecer,
mis creaciones destruyo.
¿Qué más da si mansiones o gavillas de paja?
Mi camino no pasa por delante de tu casa"
14 de maig de 1920. Marina Tsvietáieva.
