Verde agua

Marisa Madieri.

VERDE AGUA.

Ed. Minúscula.

"El tiempo, antes casi sin dimensiones, reducido a mero presente debido a una vida apresurada, acosada por un turbión de obligaciones, de alegrias robadas y de preocupaciones, ahora se despliega en horas livianas, se dilata y se arrellana, se puebla de resonancias y recuerdos que poco a poco se recomponen en forma de mosaico, emergiendo en pequeños remolinos de un magma indistinto que, durante largos años, se ha ido acumulando en un fondo oscuro y desatendido."

Un conflicte i un èxode. Emigrants al Silos de Trieste. Infància i adolescència entre refugiats. Conflicte, dolor i amor. La continuïtat i les fractures del temps. Una dona adulta, el seu record, un diari personal, i la lluita contra l'oblit.

Una frontera: tanca que separa i passera que uneix. Pauses i abandó, intensitats i dominis, el sentit i la seva pèrdua. Una mirada femenina, sobria i sense rancúnies. Uns ulls de dona que evoquen l'ahir, miren l'avui, i esperen el demà.

Aigua clara en superfície, llots foscos en profunditat.

Criatures rebutjades

Text de Carl Norac.

Il.lustracions de Rébecca Dautremer.

SENTIMENTO.

Ed. Edelvives.

"Había cobrado vida, demasiado pronto.

Por la mañana, el señor Stein lo encontró despierto, mirando las nubes por la ventana. Se sorprendió tanto que gritó.

-¿Eres tú, hermano mío? -preguntó la criatura.

El señor Stein no contestó. Ya no podría seguir trabajando en aquel muñeco viviente que no se parecía en nada a él. A sus ojos, no era más que un monstruo."

Mary Shelley.

FRANKENSTEIN O EL MODERNO PROMETEO.

Ed. Mondadori.

"Anhelé alcanzar mis fines con una pasión carente de toda mesura. Al terminar mi obra, sin embargo, la belleza del sueño se desvaneció y me embargaron un intenso terror y repulsión. Incapaz de soportar el aspecto del ser que había creado, salí huyendo de la celda y me refugié en mi dormitorio, donde pasé un buen rato caminando arriba y abajo, incapaz de serenar mi mente para conciliar el sueño."

L'art de la màgia dóna vida. Els somnis també tenen ànima. Titelles, mecanismes, construccions i creacions. El senyor Stein fa titelles per fer realitat el que desitja. Un ninot que no està acabat. El rebuig al resultat. Una criatura sense nom. Un autòmata perdut i sol. Desconeixença i amor, recerca i menyspreu.

Els secrets de la vida. El misteri de l'ànima humana. Conèixer, saber, dominar i crear. En Victor Frankenstein uneix diversos trossos de cadàvers i una descàrrega elèctrica dóna la vida. Una creació que l'horroritza. Una criatura sola. Un monstre que vol ser acceptat. Odi i amor, venjança i consol.



No podem comparar... no.
Són diferents... sí.
Els creadors els rebutgen... el món també.

The soul is not superior to its knowledge

The soul is not superior to its knowledge,

en contra del que sosté Waldo Emerson,

perquè l'ànima no és res més que la consciència

d'una multitud de coneixements

parcials, del tot insuficients, insatisfactoris

d'allò més.

Bartomeu Fiol. THE SOUL IS NOT SUPERIOR TO ITS KNOWLEDGE. Càbales del call.

... Les il.lusions, com les persones...

... Les il.lusions, com les persones, neixen, creixen i moren. Les il.lusions, com les persones, estan fetes de somnis, desitjos i esperances. Les il.lusions, com les persones, desapareixen i es fonen. Les il.lusions, com les persones, eren allà quan Pandora va obrir la maleïda capsa. Només deixen una emprenta de pols i de nostàlgia, una tenebra grisa i opaca, un aire fred que entra i et ressegueix l'espinada. Perquè, les il.lusions, com les persones, quan es perden no tornen.
Hi ha un gran cementiri, on tots hi tenim un lloc. Un espai, nostre, només nostre. La gent no ho veu, però allí, en un racó personalitzat, van a morir les nostres il.lusions. Algunes arriben amb l'última agonia, d'altres, pel seu propi peu, hi van i esperen el seu final. Un dia, farem el mateix. Aquell dia, retrobarem totes les restes decrèpites de tot allò que haviem desitjat, somiat, volgut, imaginat, i junts recordarem el passat. Perquè les il.lusions mai es fan realitat, poden donar còpies d'elles, però no són elles. Potser és la tonalitat, la llum, el contorn o l'essència, però elles mai acaben de fer-se reals. Volem creure, necessitem creure que sí, però ens enganyem. Ens estem continuament enganyant, de la mateixa manera que estem continuament neixent i morint, cada cop que perdem una d'aquestes il.lusions, cada cop que creiem que s'han fet realitat, cada cop. Al final, les il.lusions, com les persones, només són pols de nostalgies d'una boira gris i opaca que un aire fred remou...

-digue'm ariadna, 9 de gener del 2008-

Firmin

Sam Savage.

FIRMIN.

Ed. Seix Barral.

"Al principio me limitaba a comer, royendo y masticando, tan feliz, siguiendo los dictados de mi gusto. Pero pronto empecé a leer, un poco por aquí, otro poco por allí, en los bordes de mi comida. Y según transcurría el tiempo fui leyendo más y masticando menos, para terminar pasándome prácticamente todas las horas de vigilia leyendo y comiéndome sólo los márgenes."

El fill numero tretze passa gana. La consistència del paper i el gust de les bones obres. Passejades nocturnes, descobertes i lectures. Una llibreria de vell, el llibreter, el cinema, les belleses i un escriptor. Llibres, imaginació, amor i amistat en un barri marginal.

El poder de la literatura. Emocions i pors cada cop més humanes. La fam pels llibres en un món que es va ensorrant. Cites, autors, actors, túnels, carrers i pàgines triturades. Res no dura per sempre, Firmin ho sap. La sensibilitat quan no es pot plorar.

El riu

Rumer Godden.

EL RIU.

Ed. Viena.

"Van fer volar l'estel mentre la tarda defallia i s'enriquia en aquell món més enllà de l'ampit, fins que uns nuvolets van entelar la posta com l'havien entelada durant el passeig vora el riu. Els mateixos sons, les mateixes olors els van arribar.

'Ja he estat prou aquí', va pensar la Harriet. 'Estic cansada'. I va començar a cabdellar el cordill.

-El fas baixar? -va preguntar-li el Capità amb sentiment.

-Sí, m'agrada que tornin abans no surti la primera estrella.

-Per què?

-Perquè seria fatal per a ells que els agafés a fora -va dir seriosament-. L'estrella els convertiria en paper.

Ell no va riure tal com ella s'havia mig temut. La va ajudar força a cabdellar el cordill, i l'estel va anar tornant cap a ells, voleiant, allunyant-se, engrandint-se en el crepuscle fins que el van tenir damunt dels seus caps..."

L'Índia colonial amb les seves olors, flors, arbres i cels, que anuncien el pas del temps. Entre infant i adolescent, la Harriet mira i escriu. La llibreta en l'amagatall secret, l'alzina i el moll. Els mots que canten en la seva oïda, la figuera sagrada i una lliçó. Naixement i mort. La vida flueix com les estacions, com el riu.

El riu evocació de la vida. Una adolescent que vol trobar el seu lloc. No es poden aturar els dies, ni el món, ni els rius. Tot continua fluint. Tot segueix el seu cicle. Tant si es vol com si no és vol.

Tothom té un arbre. Uns, el troben aviat; altres, més tard.

sss (V)...

... en el laberint, també s'hi guarden imatges...