Conversa de núvols

Eren tres núvols en un matí plaent.

Nous, escampats escabelladament.

-De bella gana, deia l'un, faria

voltant el món, interminable via.

És món desig de cavalcar tot vent.

-El vent, deia el segon, t'esfilagarsa;

és mal segur d'anar damunt davall.

Val més durar tot l'hivern, colgar-se

damunt la neu quietament esparsa

i ésser avar, aclofat en una vall.

Feia el petit: -Oh, córrer quin martiri!

Durar, quin greu! Voldria avui, colpit

pel sol vermell quan de biaix em miri,

fer-me encenall ardent i defallir-hi

i estalviar-me l'ombra de la nit.

Josep Carner. CONVERSA DE NÚVOLS. Cor Quiet.

Vostè ja ho entendrà

Claudio Magris.

VOSTÈ JA HO ENTENDRÀ.

Edicions 1984.

"Ja fa molt de temps, una eternitat, que veu com s'infla pomposament, com salta exaltat, com s'obre amb entusiasme quan li va bé o es tanca amb aridesa quan es tracta de pagar els plats trencats (sempre de bona fe, només faltaria, tothom està encantat per patir per la seva hipersensibilitat i d'entendrir-se dolorosament quan veu patir els que ha ferit sense voler). És inevitable, la vida és així; és clar que és trist veure com es panseixen les flors que el destí cruel ens ha fet trepitjar, però..."

Despatx en penombra. Gràcies, senyor president. Una visita i la llicència. Les paraules d'Ella. Monòleg sincer en la foscor. El seu passat. El seu present. Els seus sentiments. Els seus pensaments. La Casa des de dins. La Casa des de fora. Les dues bandes del mirall. La Veritat. La gran veritat que Ell vol. Ella ho sap. El seu nom amb la primera veu. L'ombra torna al seu lloc. No és el que diuen.

Orfeu i Eurídice. Una serp, dos móns i desesperació. Art capaç de dominar la naturalesa salvatge. El barquer i un riu per creuar. La bellesa de la música, i Caront cedirà. El gran gos i unes portes tancades. El poder de la cançó, i Cèrber obrirà. Foscor: Hades, Persèfone i una condició. Un recorregut llarg i molts dubtes. El rostre estimat i la solitud.

Un repàs més enllà del mite. Un llenguatge pur i senzill. A banda i banda del mirall, la diferència no és tan gran.

Sang calenta

Irène Némirovsky.

SANG CALENTA.

Ed. La Magrana.

"La manera que té algú de beure en companyia no vol dir res, però, quan està sol, revela sense voler el fons de la seva ànima. Hi ha una manera de fer rodar el got entre els dits, una manera d'inclinar l'ampolla i mirar com raja el vi, d'acostar-se el got als llavis, d'estremir-se i deixar-lo de cop quan algú t'interpel.la, de tornar-lo a agafar amb una tosseta afectada, de buidar-lo d'un glop amb els ulls tancats, com per beure l'oblit a raig, que és d'un home preocupat, torbat per la inquietud o per cruels maldecaps."

Món rural. Cases prou aïllades i prou properes: secrets a grans veus. Joventut i sang calenta. Els ulls que s'ho miren des de la distància. Els fills i els pares. Els ulls que recorden. La sang bullint fa bategar el cor. La realitat i la tragèdia es barregen.

Joves i vells en un ambient rural. Un món tancat, de difícil accés. Records, oblits, present i culpabilitat. La cremor es porta a la sang . Silencis, mentides, sinceritat i rebuig. Males llengües i bones terres: tothom té secrets.

sss (III)...

Llegiu amb profunditat, no per creure, no per acceptar, no per contradir, sinó per aprendre a formar part d'aquesta naturalesa única que escriu i llegeix.

Harold Bloom.

... en el laberint, també hi ressonen els mots...

49 Contes

Ernest Hemingway.

CUENTOS.

Ed. Lumen.

"Desde la otra punta del asiento Margaret Macomber los miró a los dos. En Wilson no había ningún cambio. Vio a Wilson tal como lo había visto el día antes, cuando comprendió por primera vez cuál era su gran talento. Pero ahora veía el cambio ocurrido en Francis Macomber."

LA BREVE VIDA FELIZ DE FRANCIS MACOMBER.

"Ahora ya nunca escribiría todo lo que no había escrito porque pensaba que no sabía lo suficiente para escribirlo bien. Bueno, ahora tampoco tendría que fracasar en su intento de escribir. "

LAS NIEVES DEL KILIMANJARO.

"Seguro que la trucha estaba de mal humor. Cualquier cosa de ese tamaño estaría enfadada. Eso era una trucha. Se había tragado el sólido anzuelo. Sólido como una roca. El animal también le había parecido una roca antes de escapar."

EL GRAN RIO TWO-HEARTED. IIª parte.

"Nick entró en su habitación, se desvistió y se metió en la cama. Oyó que su padre deambulaba por la sala. Nick se quedó echado con la cara en el almohadón.

Me han roto el corazón, se dijo. Si me siento así es que me han roto el corazón."

DIEZ INDIOS.

"Pero ¿cuál es el verdadero? ¿Cuál era el real, el auténtico opio del pueblo? Lo sabía bien. Acababa de esfumarse por la esquina de esa parte perfectamente iluminada de su mente que aparecía después de tomar dos o más copas por la tarde; que el supiera estaba allí (aunque por supuesto no estaba allí) ¿Qué era? Lo sabía perfectamente. ¿Qué era? Naturalmente; el pan era el opio del pueblo."

EL JUGADOR, LA MONJA Y LA RADIO.

Contes. De pesca: peixos, pescador, canya, mort. De caça: caçador, peça, arma, extinció. De braus: torero, plaça, sang, agonia. De guerra: soldat, país, ferida, destrucció. De boxa: cops, triomf, diners, derrota. De curses: apostes, venjança, guanyador, perdedor. De bars: cambrers, homes, dones, alcohol. De relacions: convivència, desig, instint, solitud.

"Llegeixi tot el que escric pel simple plaer de llegir-ho."

Ernest Hemingway: escriptor, periodista, excèntric, alcohòlic, depressiu, suïcida. Frases breus, amb diàlegs àgils i descripcions descarnades. Convivència i relació, por i desig. Mirada directa d'adjectiu precís a les seves pròpies passions.

Dels contes: La breve vida feliz de Francis Macomber, Las nieves del Kilimanjaro, El gran río Two-Hearted, El invicto, Los asesinos, Diez indios, Hoy es viernes, Un lugar limpio y bien iluminado, Homenaje a Suiza, El jugador, la monja y la radio. En Gabriel García Marquez dóna la seva visió personal a mena d'evocació-introducció al recull.

De... 84, Charing...

... Cross Road.

"Cada primavera hago una limpieza general de mis libros y me deshago de los que ya no volveré a leer, de la misma manera que me desprendo de las ropas que no pienso ponerme más. A todo el mundo le extraña esta forma de proceder. Mis amigos son muy peculiares en cuestión de libros. Leen todos los best sellers que caen en sus manos, devorándolos lo más rápidamente posible... y saltándose montones de párrafos según creo. Pero luego JAMÁS releen nada, con lo que al cabo de un año no recuerdan ni una palabra de lo que leyeron. Sin embargo, se escandalizan de que yo arroje un libro a la basura o lo regale. Según entienden ellos la cosa, compras un libro, lo lees, lo colocas en la estantería y jamás vuelves a abrirlo en toda tu vida, ¡PERO NUNCA LO TIRAS! ¡JAMÁS DE LOS JAMASES SI ESTÁ ENCUADERNADO EN TAPA DURA! Pero... ¿por qué no? Personalmente creo que no hay menos sacrosanto que un mal libro e incluso un libro mediocre."

Helene Hanff. Retall de la carta del 18 setembre 1952, dirigida a Frank Doel. 84, CHARING CROSS ROAD.

Còmics per colpejar la consciència

Passejant per les llibreries, seguint la Fira del llibre de Frankfurt, mirant les novetats, observant els aparadors, veiem una tendència: el període nazi i la literatura. Llibres que podem llegir: Les benignes de Jonathan Littell, Los hundidos de Daniel Mendelsohn, El noi del pijama a ratlles de John Boyne, La lladre de llibres de Markus Zusak... Llibres que aviat podrem llegir: El castell al mig del bosc de Norman Mailer (mort avui als 84 anys d'edat), Resistance d'Agnès Humbert, La noia del migdia de Julia Franck... Llibres... Però, des de fa temps, des d'un altre prestatge, una mirada. Un ull desconfiat, desorbitat, de tons apagats i traç definit. Des de setembre, al seu costat, una rodona vermella amb lletres blanques. "2ª edició".

Pascal Croci.

AUSCHWITZ.

Norma Editorial.

Diran que no és ni tan emotiu, ni tan dramàtic, ni d'argument tant bo com MAUS. Però el dibuix t'atrapa, no et deixa indiferent, t'inquieta. Un dibuix realista en blanc i negre. Lluny d'estilismes. Lluny de representacions cruels de l'horror. Imatges que sacsegen. Imatges que recreen la fredor, la boira d'un lloc on regnava la mort. Cossos cadavèrics. Rostres desencaixats. Fums dels crematoris. Olor a mort. Morir a Auschwitz. Sobreviure a Auschwitz.

"La llegada a Birkenau es una visión de pesadilla, el planeta del infierno en el Infierno."

Renée Eskenerazi ho recorda així en una carta dirigida a Pascal Croci.

Còmic interessant. Resultat de cinc anys de treball: investigacions, recerca, entrevistes amb testimonis, bocets i realització gràfica.

"La deportació ens afecta a tots."

Pascal Croci, en el recull del dossier de realització.

Les Guerres Mundials, el nazisme, la Guerra Civil espanyola, el conflicte dels Balcans, el règim islàmic a Iran... recollits en còmics que colpegen consciències:

Art Spiegelmann. MAUS. Planeta de Agostini (2001) / Mondadori (2007).

Vittorio Giardino. LAS AVENTURAS DE MAX FRIEDMAN: ¡NO PASARAN! 1 i 2. Norma Ed.

Enki Bilal. EL SUEÑO DEL MONSTRUO. Norma Ed.

32 DE DICIEMBRE. Norma Ed.

Enki Bilal i Pierre Christin. LAS FALANGES DEL ORDEN NEGRO. Norma Ed.

PARTIDA DE CAZA. Norma Ed.

Marjane Satrapi. PERSEPOLIS. Norma Ed.

Joe Kubert. YOSSEL. Norma Ed.

"-¿Y cuánto tiempo permaneciste en silencio?

-¡Cincuenta y dos años! La verdad, antes nadie se interesaba por todo aquello."

Maurice Minkowski.

Viatge a Portugal

José Saramago.

VIATGE A PORTUGAL.

Edicions 62.

"No és veritat. El viatge no s'acaba mai. Només els viatgers s'acaben. I fins i tot ells poden perdurar en forma de memòria, de record, de relat. Quan el viatger s'ha assegut a la sorra de la platja i ha dit: 'No hi ha res més a veure', sabia que no era així. El final d'un viatge no és més que el començament d'un altre. S'ha de veure el que no s'ha vist, veure una altra vegada el que ja es va veure, veure a la primavera el que s'ha vist a l'estiu, veure de dia el que es va veure de nit, amb sol el lloc on l'altra vegada plovia, veure el camp de blat tendre, el fruit granat, la pedra que ha canviat de lloc, l'ombra que no hi era. S'han de tornar a fer els passos que es van fer, per repetir-los, i per traçar camins nous al costat. S'ha de recomençar el viatge. Sempre. El viatger torna de seguida."

Un viatger i el cotxe: motor a Portugal i dipòsit a Espanya. Riba dreta del riu Douro, riba esquerra del riu Duero. Comença un viatge: Trás-os-Montes, Balugaes, Ovar, Mel, Paiva, Almeirim, Portalegre, Monsaraz... Comença un viatge: ponts, monestirs, esglésies, ermites, convents, catedrals, castells, cases, museus, pobles, municipis, escultures, capitells, portalades, muralles, arcs, pintures, rajoles... Comença un viatge: serres, boscos, turons, prats, muntanyes, roques, camins, carreteres, rius, rierols, boira, pluja, sol, ombra, plats, vins, gent, home, dona, nens, capellans, guies... El viatger: mira i admira, busca respostes. La pedra parla i ell escolta.


El dit segueix la ruta pel mapa. S'atura aquí i allà. Noms, llocs, coses que ha vist i conegut pels llibres, les vol veure i conèixer en persona. La història del paisatge i l'entorn, dels pobles i la gent, dels records i la memòria, de la pedra i l'obra. Noms propis de reis i nobles, sants i bisbes, escultors i arquitectes, pintors i escriptors. No és un Saramago de frases llargues com pàgines, ni de paràgrafs com capítols. És el Saramago de prosa elegant i adjectiu just, que ens porta pel seu Portugal. Ja ho diu en el prefaci: "l'autor no és aquí per donar consells, per molt que desbordi d'opinions.". Un viatge pel propi interior del viatger, o com molt bé ja han dit: "Un viatge, no pel Portugal profund, sinó per una forma profunda de veure Portugal" (Diario de Noticias).

la Irène Némirovsky

"... Als costats del Sena, cada pollancre portava un ramell d'ocells torrats que cantaven tan fort com podien. Al fons dels soterranis finalment se sentia una vida llunyana, esmorteïda per la distància, una mena de xaranga amb tres tons. El final de l'alarma."

SUITE FRANCESA. Ed. La Magrana.

"... Sucios egoistas, hipócritas todos, todos... les daba exactamente igual que ella se ahogara de tanto llorar en medio de la noche, que se sintiera miserable y sola como un perro extraviado."

EL BAILE. Ed. Salamandra.

"... Al més petit crit, al més petit moviment, tornaria a començar, ho pressentia..., i aquesta vegada, seria la mort. Enmig del silenci, sentia que el cor li bategava amb cops sords i durs, que semblaven voler trencar les parets del pit.

'Tinc por', va pensar amb desesper, 'tinc por'."

DAVID GOLDER. Ed. La Magrana.

Irène Némirovsky (1903- 1942) escriptora en llengua francesa, morta a Auschwitz. Filla d'un banquer jueu de Kiev, van fugir de la seva terra en temps de la Revolució Russa. Finalment, instal.lada a França va esdevenir una escriptora d'èxit. No va deixar d'escriure fins que va ser arrestada i posteriorment deportada a Auschwitz, on va morir.

De prosa extraordinària i correcta. Les seves obres són commovedores, tràgiques, amb faules morals i brillants retrats del rostre veritable dels personatges.

Obres publicades en vida:

Le Malentendu (1926)

L'enfant génial (1927)

David Golder (1929)

Le Bal (1930)

Les mouches d'automne (1931)

L'affair courilof (1933)

Le pion sur l'échiquer (1934)

Films parlés (1934)

Le vin de solitude (1935)

Jézabel (1936)

La proie (1938)

Deux (1939)

Les chiens et les loups (1940)

Obres publicades pòstumament:

La vie de Tchekhov (1946)

Les biens de ce monde (1947)

Les feux de l'automne (1957)

Diamanche (2000)

Diamanche et autres nouvelles (2000)

Destinées et autres nouvelles (2004)

Suite française (2004)

Le maître del ârmes (2005)

Chaleur du sang (2007)

Recuperació de les seves obres, publicades per l'Ed. La Magrana i l'Ed. Salamandra:

SUITE FRANCESA, l'última obra inacabada, on va escriure el que vivia: l'èxode de molts francesos en el juny de 1940.

EL BALL, l'original revenja de la sortida del món adolescent i l'entrada al món adult.

DAVID GOLDER, el món dels diners i un home mancat d'afectes. Adapatda al teatre i al cinema, va ser la novel.la que la va fer cèlebre.

SANG CALENTA, novetat que s'espera per finals d'aquest any.

El viatger nocturn

Maurizio Maggiani.

EL VIATGER NOCTURN.

Edicions 1984.

"El seu punt de vista era el de la simplicitat. L'univers essencial. Pel que jo veig que pot ser tingués raó.

En realitat, des del punt de vista d'un geòleg, estic assegut sobre el forat del cul del món. Fins i tot el funcionari que fa unes quantes setmanes em va timbrar el visat de trànsit comparteix el punt de vista dels geòlegs. Arribar a seure davant d'aquesta posta incomparable, vagar, si me'n venen ganes, per un territori de cent cinquanta mil quilòmetres quadrats aproximadament -un nombre incert, atesa la incertesa de les fronteres-, pujar i baixar per les dotzenes de cadenes muntanyoses que conté, pouar aigua a les tretze fonts detectades i assenyalades, transitar per les tres grans pistes que el travessen i per les moltes pistes menors que el tallen, tot això, i que el que pugui inventar-me a més a més, m'ha costat una bashish de trenta milt francs africans. Una misèria. Un judici inapelable."

El coll d'Assekrem: la posta de sol en un desert de roques i sorra. Una tomba, la del pare Foucauld, i una olivera. Una espera: la de l'especialista en migracions d'orenetes. Contes del poeta viatger que els acompanya, cada nit a la vora del foc. Un traductor, l'home que vaga pel desert, i el poble tagil. Records d'infantesa, records del desert, records de Bòsnia. Història escrita i història oral. Una óssa de nom Amapola, les tres llums a l'ull, i una dona jove: la perfecta. El viatger nocturn, recorda, migra i erra.

Quan les històries anaven de boca en boca, les paraules agafaven forma davant del foc de nit. Aquestes, podien evocar altres històries: viscudes o escoltades, inventades o reals. Tot es podia barrejar, i tot s'havia de barrejar. Perquè, les paraules, com les orenetes i el viatger, migren, erren i ajuden a recordar.

"Qui et farà saber què és el viatger nocturn?

És l'estel que guspireja."

ALCORÀ, sura LXXXVI: 1, 2.