19 de novembre de 2015

Aloma


Mercè Rodoreda 
ALOMA 
Ed. Edicions 62

"Es va agafar fort les mans perquè no li tremolessin tant. Els carrers eren quiets. D'una paret penjava un roser sense roses. Lluny, hi havia la remor sorda de la ciutat; noies que plantaven cara a la vida, sense somnis. Una mica de vent va fer moure la flameta del fanal. Les cases estaven tancades. L'hivern vindria a vetllar-les. I Aloma és va perdre carrers avall, com una ombra, dintre de la nit que l'acompanyava ".

Lletres negres sobre un full esgrogueït. Veus agres i apagades què és disfressen d'estrella. He recordat l'ombra de l'impacte estrany, el nus a la gola i l'emoció amarga. Aloma torna amb força, t'estreny i t'acompanta. T'agafa la mà. Bufa el vent, la llum tremola i el seu pas lleuger ressona mentre s'allunya.