24 de febrer de 2014

"... com tenir entre els dits el no-res..."


Alessandro Baricco 
Rébecca Dautremer 
SEDA 
Ed. Edelvives 

Recórrer una vella història i descobrir unes noves imatges. A voltes, una il·lustració de traç ferm, concret; d'altres, un esbós, un fil de tinta insinuant, captivador. Imatges que acompanyen les paraules seguint el seu propi camí, evocant una història que ressona a mitja veu, escolant-se entre el tot i el no-res.

"Una vez había tenido entre sus dedos un velo tejido con hilo de seda japonés. Era como tener la nada entre los dedos." 

... més enllà de les paraules, més enllà de les imatges, ...

16 de febrer de 2014

Els fantàstics llibres voladors





William Joyce
Il·lustrador: William Joyce
ELS FANTÀSTICS LLIBRES VOLADORS DEL Sr. MORRIS LESSMORE
Editorial: Andana

"Morris Lessmore estimava les paraules.
Estimava les històries.
Estimava els llibres.
La seva vida era un llibre escrit per ell mateix, pàgina a pàgina. L'obria cada matí i escrivia sobre les seves alegries i tristeses, sobre tot el que havia après i tot el que havia desitjat."

Però, un dia, el vent, bufa, bufa, bufa molt. S'ho emporta tot, i les paraules del seu llibre surten volant. Tot és gris, trist, quan el vent s'atura.
Colors. Un estol de llibres, una noia i un conte. Un nou amic, una biblioteca plena de llibres i una nova vida. Un final i un inici, una nena.

"Crec que ha arribat l'hora de seguir endavant"

Del curtmetratge guanyador de l'Òscar al Millor Curt d'Animació de 2011.

9 de febrer de 2014

La gran fàbrica de les paraules




Agnès de Lestrade
Il·lustradora: Valeria Do Campo
LA GRAN FÀBRICA DE LES PARAULES
Ed. Sleepyslaps

"Hi ha un país on la gent gairebé no parla. En aquest estrany país, s'han de comprar i empassar les paraules per poder-les pronunciar."


Una fàbrica de paraules. Les paraules es compren, es masteguen, s'empassen, si es volen pronunciar. Un petit país, on uns en tenen moltes, i, d'altres, de tan poques, quasi no parlen. Alguns d'ells, busquen a la brossa paraules rebutjades, d'altres, com en Dídac, agafen el seu caçapapallones per atrapar-les.

Sense paraules, com expressar els sentiments?, com donar veu a les emocions?, com pronunciar les poques que tens, per transmetre tot allò que batega dins el cor?

Colors foscos, grisos, marrons, per l'opulència. Colors càlids, vermells, ataronjats, per la senzillesa.
Quan "pols", "cirera" i "cadira" tenen tanta màgia, que poden arribar a dir-ho tot.

5 de febrer de 2014

De... Te deix, amor...




... la mar com a penyora


"I dir-vos com ara la pluja pot ser ja després de tant de temps infinitament clara, suau i nodridora sobre aquest cos nu d’adolescent. 
La pluja ara, llisa i fosca també com una esquena, esbucant el RISC vora els paranys, els precipicis, les teranyines, el teu RISC d’amant o de suïcida.
Els vidres tenen, o els espills, irisacions de magnòlies, però, com explicar-nos la flaire del seu perfum?
Tancar els ulls amb la son suficient per a somiar-te un altre cop tan sols i lliurar-te després com una ofrena, no penyora, no mar, a l’OBLIT NECESSARI on tants de cops t’he esperat.
Però, digue’m, què en faré de la tendresa, indomable, nítida, que em vessa al fons del mirall?

Començo a inventar-te..."



Carme Riera. Retall del recull TE DEIX, AMOR, LA MAR COM A PENYORA

Imatge pròpia

1 de febrer de 2014

El pez rojo



EL PEZ ROJO
Taeeun Yoo
Ed. Factoria K de Libros


"Era la primera vez que el niño entraba en la biblioteca y estaba deslumbrado por aquellas enormes salas repletas de libros. Miró todas y cada una de las estanterías y no dejó ni un sólo rincón sin explorar".

Imagineu un avi i el seu nét... L'avi és l'encarregat d'una biblioteca, antiga, perduda enmig d'un bosc... Imagineu que un dia, l'avi porta per primera vegada el seu nét al seu lloc de treball. I... imagineu, que ell, el nét, s'emporta el seu amic: un petit peix vermell.

Racons i llibres i més llibres. El cansament, la son... i, de sobte... l'amic desapareix. El busca, el crida i només veu un llibre de llom vermell. L'agafa, l'obre...


"Luego colocó el libro en la estantería y se fue a casa con su pez rojo en la pecera, susurrándole que muy pronto volverían juntos a la biblioteca."


Tanquem el llibre. "I ara a dormir."... i uns ulls em miren fixament... "I nosaltres, quan anirem a la biblioteca?"