22 d’abril de 2012

De llibres i roses


... Remenar llibres, buscar fragments, prendre nota de noms i títols, marcar pàgines i subratllar aquí i allà, autèntica feina de prospecció, de relectura, de descoberta que cansa la vista i omple de sensacions barrejades l'esperit. Potser per aquest motiu, lluny de novetats i de cobertes lluents, aquest St Jordi, farà olor a llibre vell, tindrà el tacte de pàgines gastades i recordarà a aquells que quedaran per sempre amb nosaltres a través de les seves paraules. Potser per aquest motiu, aquest fragment...

"Feia una nit estranyament tèbia al cor del gener, com podia espurnejar la via Làctia sobre aquell planell de roca pelada! No hi havia lluna i no obstant, en sortir de l'avenc, vam quedar enlluernats. L'ample planell de roca era desert; no hi havia ànima viva, res més que el silenci. El front, com vam saber després, s'havia desplaçat durant aquells dies molt endavant, cap al nord-est, en direcció a Barcelona; ens trobàvem sense saber-ho a la reraguarda de l'enemic. Potser algun dia explicaré com en Picó ens va dur, aquells sis homes que el seguíem, fins a reunir-nos altra vegada amb les forces catalanes a través del país ocupat; ens hi vam reunir a temps per trobar-nos amb elles en els darrers combats. Arribats al Coll d'Ares, on aquell febrer no hi havia ni una clapa de neu; arribats a la carena entre Molló i Prats de Molló, entre les dues Catalunyes, entre França i Espanya, en Picó es va asseure damunt la fita de pedra que marca la frontera girant-se cap al sud amb llàgrimes als ulls va murmurar: "S'ha acabat la cultura...".Algun dia explicaré tot això i com anaven arribant a la carena les restes de tantes brigades pulveritzades, tot barrejat, brigades regulars i columnes de voluntaris, nacionalistes i comunistes, sindicalistes i federals, quin indescriptible galimaties de brigades i divisions senceres en desordre, de muls i de camions, de canons i metralladores que calia abandonar i s'amuntegaven a les barrancades; i de sobte, enlairant-se del galimaties immens, aquell potent Virolai que vam entonar tots, mirant al lluny com fumejaven entre la boira de les planes tantes ciutats i viles i pobles, aquell Virolai entre les clarors agòniques de la posta de febrer, abans de continuar la nostra marxa, ara de baixada cap al nord, cap a l'exili."

Joan Sales, INCERTA GLÒRIA II




... Bona Diada...

10 d’abril de 2012

De... Tan de veritat com les coses que penso...




... les coses que m'invento i les coses que he somiat.


"M'agrada explicar-me la meva vida: n'agafo trossos de veritat, les deformo, els disfresso, els barrejo, els desplaço en el temps i l'espai, els amplio, el encongeixo... Com un mag, transformo la meva vida en la vida d'algú altre, així es fa més fàcil d'explicar.
M'agraden tots aquests personatges, perquè tots aquests personatges sóc jo. Em sento l'heroïna de moltes històries: històries que he viscut, altres que sempre he somiat poder viure, altres que em fa por haver de viure un dia i altres que senzillament m'han passat pel cal; aleshores també formen part de mi."


Anna Roig. Retall de TAN DE VERITAT COM LES COSES QUE PENSO, LES COSES QUE M'INVENTO I LES COSES QUE HE SOMIAT.

Vídeo Youtube Anna Roig i lombre de ton chien "La capseta de records"