16 de desembre de 2011

Wakefield



Nathaniel Hawthorne
WAKEFIELD
Ed. NordicaLibros


"En medio de la aparente confusión de nuestro misterioso mundo, las personas están tan pulcramente adaptadas a un sistema, y los sistemas engarzados entre sí y a un todo, que si una persona se ausenta por un momento se expone al aterrador riesgo de perder su puesto por siempre, pudiendo llegar a convertirse, como le sucedió a Wakefield, en el Desterrado del Universo."


D'uns dies, a vint anys. Un somriure burleta i l'absència. Una perruca vermella que observa sense ser reconeguda. El fred, la pluja i el retorn.

Wakefield marxa i torna passats vint anys. En aquest temps, ni viu en terres exòtiques, ni cor grans aventures. Des d'un pis, prop de casa seva, observa les reaccions de la seva absència: l'angoixa, l'acceptació i l'oblit. Ell que deixa la llar, la feina i la vida, de manera voluntària, per caprici, acaba sota el pes feixuc de veure's foraster, ignorat i aïllat.
I mentre l'autor parla d'ell i amb ell, l'increpa i l'estudia, no puc deixar de preguntar-me una cosa: i la dona de Wakefield?

9 de desembre de 2011

On el foc no s'apaga


May Sinclair
ON EL FOC NO S'APAGA
Ed. Viena


"La qualitat estranya del seu estat era que el temps no existia. Recordava vagament que en altres èpoques hi havia una cosa que es deia temps, però havia oblidat del tot com era. Era conscient que passaven coses i que estaven a punt de passar; les copsava pel lloc que ocupaven i en mesurava la durada per l'espai que travessava."


Relats que bé podrien haver omplert aquelles nits fredes vora un llac glaçat. Contes que ballen a l'ombra del plec de gruixudes cortines, s'aturen i reinicien una estranya dansa de glaç. Ulls que miren, oïdes que escolten, calfreds que lents i silenciosos baixen per l'espinada.

Brases. Troncs brogents sense flama. Una imatge que acompanya, travessa les pàgines i deixa empremta a cada paraula.

Imatge Flickr (B. Aravena)