31 de desembre de 2009

Confessions d'una lectora...

... o una ullada ràpida a 365 dies

... M'agrada guardar els punts de llibre en un calaix, perquè sóc de les que marquen la pàgina doblegant la punta superior, mentre que el doblec de la punta inferior deixa constància d'allò que subratllo a llapis. Sovint, aturo la lectura per marcar quatre ratlles, acompanyar-les de paraules, omplir de gargots els marges, escriure unes frases que no tenen res a veure amb la lectura o tenen més relació de la que jo em penso. Si és un regal, a la primera pàgina, hi ha el nom i la data, i millor encara si hi escriuen una dedicatòria. I, en acabar la lectura, el mes i l'any en que l'he llegit o rellegit i potser un petit apunt, que després pot arribar a perdre's pel laberint, tanquen la darrera pàgina. Llavors, en una llibreta feta a mà i folrada de roba, prenc nota del llibre llegit, hi són tots des de que me la van regalar fa anys. I, en una llibreta negra guardo aquells paràgrafs que m'han captivat... Mai em vaig proposar de fer-ho així, d'alguna manera va anar sorgint i s'ha anat arrelant. Ara, aquest laberint forma part de com llegeixo i de com m'agrada compartir la meva lectura. Sense un rumb massa definit, els dies passen i sóc la primera que se sorpren i es meravella de com aquest vagareig continua, ple de lectures i de comentaris, creant-se dia a dia, com crec que s'ha d'anar formant qualsevol lectora o lector...

... Aquest escrit tanca un any molt especial. L'aparició de molts dubtes, de moltes preguntes, m'ha dut a buscar respostes en llibres que no havia llegit abans. He retornat al plaer de lectures oblidades on la vista, el tacte i l'oïda duen històries senzilles. He vist disminuir el meu temps per invertir-lo en un altre temps... Potser per aquestes i moltes altres raons, les lectures del 2009 caben en un sol full de paper...




Aquest darrer escrit de l'any, s'origina arran de tres apunts de Mireia -17, paraules i llibres 2009-, i dels llistats de lectura de Kweilan i de SU.

... Bones lectures per aquest any que comença...

24 de desembre de 2009

El bagul que no tenia la meva àvia



... en el laberint, les il.lusions amagades en El bagul que no tenia la meva àvia de Klimtbalan...

... bones festes...

21 de desembre de 2009

Combray


Marcel Proust
COMBRAY

Ed. Viena


"Un copet al vidre, com si hi hagués xocat alguna cosa, seguit d'una ampla precipitació lleugera com de grans de sorra que algú hagués deixat caure d'una finestra més amunt, i després la precipitació s'estenia, es regulava, adoptava un ritme, es tornava fluida, sonora, musical, innombrable, universal: era la pluja."

Un flux de detalls omple l'espai i el temps que evoca el narrador. Un a un, nodreixen el seu monòleg interior. Els records alliberats, fràgils i persistents, són els vestigis vitals del temps que ha perdut, del seu passat. Un passat que reviu en el present a través de les imatges i les reconstruccions fragmentades, de les percepcions i les sensacions que creia oblidades, dels pensaments i les observacions amb els anys remodelades.

Amb Combray comença una recerca i un retrobament. Un viatge iniciàtic per la memòria i l'obit. Un recorregut per notes autobiogràfiques, caràcters i personalitats. Un entrecreuament de reflexions sensibles, percepcions profundes, meditacions sobre la naturalesa humana, la societat, la literatura i l'art.
En un petit poble francès, una minuciosa observació de la infància i l'adolescència a través d'aquells records perduts, aparentment oblidats, ressorgits i recuperats.

14 de desembre de 2009

Poesia completa o desvetllar en veu alta la força nua de les paraules


Des de ben petita, Sylvia Plath s'aferrà a les paraules. La realitat vessava de vida, i ella l'interioritzava i la feia anar molt més enllà. Treballava curosament amb el llenguatge, perfeccionant el seu jo poètic. S'identificava amb allò que encara no s'havia acabat. Sobrevivia, s'alliberava i es reformulava amb paraules senzilles i versos profunds. S'esquinçava i no deixava d'escriure. I endinsada en l'hora fosca del son dels infants, la seva creativitat desbordà en la recerca de la seva identitat a través de la poesia.

L'amor i l'odi, la ràbia i la passió, forjaren la seva veu, templant-la, donant-li força. El paisatge ombrívol de la por i l'amenaça, prenia forma. Sense atenuacions, el ritme tallant de la seva poesia brollava des del fons dels seus sentiments. Fràgil i forta, buscava en la intensitat de les paraules la capacitat d'anar més enllà de confessions i de mites, per mostrar la seva veu nua davant nostre. Els seus mots, profunds i ferotges, alliberen continuament una inquietant màgia. Els seus poemes lliures i densos, apareixen vulnerables i poderosos. Els seus versos ens fan contenir la respiració, amb sorpresa, amb admiració, lligant-nos estretament al cos de les seves paraules.


Hachas

Con cuyos golpes resuena la madera,

¡Y los ecos!

Ecos que parten

Desde el centro, como caballos.


La savia

Brota como las lágrimas, como el

Agua que se esfuerza

En reestablecer su espejo

En la roca,


Deshaciendo y horadando

Este cráneo blanco,
Carcomido por las malas hierbas.

Años depús, vuelvo

A encontrármelas por el camino:


Las palabras secas y sin jinete,

El estruendo incansable de los cascos.

Mientras,

Desde el fondo de la charca, las estrellas fijas

Gobiernan una vida.
1 de febrero de 1963.
221. Palabras

Sylvia Plath

POESIA COMPLETA

Ed. Bartleby


Seguint l'edició de Ted Hughes i la traducció de Xoán Abeleira, entrem en aquesta hipnòtica espiral: 224 poemes, escrits entre 1956 i 1963, i 50 poemes de joventut, anteriors a les dates. Una corba que gira al voltant del llenguatge poderós de la poesia de Sylvia Plath. Un recorregut que s'endinsa entre les llums i les ombres del traç evolutiu de la seva veu. Una suggestiva força, sense concessions, flueix d'aquests versos arrencats del més profund de les seves entranyes.

Sylvia Plath va aconseguir el que un dia va escriure en els seus diaris: "poemes molt físics, en que el món es plasmi en les meves paraules". En la seva poesia, com diu Montserrat Abelló, hi ha la força implícita de cada paraula.
Llegir-la, és no conformar-se amb una primera lectura. És tornar-la a llegir i llegir... per dir-la en veu alta.

6 de desembre de 2009

Captivadores i estranyes danses



Com si fos una caixa de música, en obrir el llibre, al so d'estranyes melodies, s'enlairen paraules i imatges. Surten dansant, trencant la perspectiva bidimensional de la pàgina. Desapareixen els formats convencionals amb els seus moviments. S'atancen i s'allunyen, es fan llum i es donen ombra. De la seva fusió s'origina un nou llenguatge narratiu, modelat sota l'acció del text i de les il.lustracions.
En un món dominat pels impactes visuals, en la cruïlla de les arts i de les disciplines, sota els formats de les tècniques i dels estils, es combina la narració textual i la narració visual. Més enllà de la interacció de les imatges i de les paraules, lectors i lectores sense edat juguen a tancar els ulls, a evocar aquelles pàgines plenes de lletres i de dibuixos, per imaginar noves veus, noves històries, noves formes i nous colors.


Shaun Tan

L'ARBRE VERMELL
Ed. Barbara Fiore Editora
CONTES DE LA PERIFÈRIA
Ed. Barbara Fiore Editora

Un bon dia et despertes i tot sembla més gris i més incert. No ha arribat la tardor, però el terra és ple de fulles negres. Sota el pes de grafies i tipografies desendreçades, de colors d'un fosc estat d'ànim, t'atures a mirar i acabes descobrint aquella petita fulla, capaç de trencar la monotonia cromàtica del desassossec amb el seu radiant color vermell. Perquè els esdeveniments quotidians poden estar carregats de poesia. La més petita sensació d'absurditat, ser l'origen d'un somni. Els fets més estranys, acceptar-se amb naturalitat. I, entre un ric collage de joguines trencades i carrers que es tallen, boles de paper i búfals, estudiants estrangers i figures de pal, les tardes de diumenge es poden convertir en el moment ideal per descobrir tot allò que es remou en la perifèria.

Paraules i imatges, lletres i colors, giren, se sobreposen i originen noves formes en el fascinant calidoscopi de l'imaginari de Shaun Tan. Cada història és fruit de l'engranatge acurat entre el text i les il.lustracions, que s'acompanyen i es complementen donant sentit i riquesa a la lectura.

El vent s'enduu dos o més fragments de poesia i els uneix
Amb una estranya força d'atracció
Desconeguda per a la ciència
I molt lentament queden enganxats, formen una boleta,
I sense haver de fer res més, la boleta es va fent més gran i rodona a mesura que altres
Versos lliures
Confessions
Secrets
Cavil.lacions soltes
Desitjos
Cartes d'amor no enviades
Van afegint-s'hi a poc a poc,
Un per un.

Una pluja distant. Contes de la perifèria.