31 de juliol del 2009

sss (XV)...



... en el laberint, també s'hi guarden imatges...

('Bücherwaage', de Quint Buchholz)

29 de juliol del 2009

La carn, sense paraules



La carn, sense paraules,
davant de mi i en mi.

I jo que havia llegit tots els llibres.


Maria-Mercè Marçal. LA CARN, SENSE PARAULES. La germana, l'estrangera.

23 de juliol del 2009

De... Antes que...



... anochezca.


"Mi encuentro con Lezama fue completamente diferente; estaba ante un hombre que había hecho de la literatura su propia vida; ante una de las personas más cultas que he conocido, pero que no hacía de la cultura un medio de ostentación sino, sencillamente, algo a lo cual aferrarse para no morirse; algo vital que lo iluminaba y que a su vez iluminaba a todo el que estuviera a su lado. Lezama era esa person que tenía el extraño privilegio de irradiar una vitalidad creadora; luego de conversar con él, uno regresaba a casa y se sentaba ante la máquina de escribir, porque era imposible escuchar a aquel hombre y no inspirarse."

Reinaldo Arenas. Retall de: ANTES QUE ANOCHEZCA.

17 de juliol del 2009

Claus y Lucas



Agota Kristof
CLAUS Y LUCAS
Ed. El Aleph

"-Lo olvidará. La vida es así. Todo se borra con el tiempo. Los recuerdos se difuminan, el dolor disminuye.
(...)
-Disminuyen, se difuminan, eso he dicho, sí, pero no desaparecen."


Dents esmolades es claven a la carn: El gran quadern. Ells, la mare, l'àvia i la guerra. Exercicis per no sentir dels nàufrags de l'horror. Furgar la ferida: La prova. Un nou gir, pèrdua i solitud. El dolor i la desesperança fuetegen la vida. Es continua sobrevivint. Prémer la cicatriu: La tercera mentida. Tot es capgira de nou. Una història gravada en la memòria. Un oblit perdut en la negació.

Aferrissada, cruel i despietada supervivència. Tan esquinçada i descarnada, com bella i captivadora. Sense concessions: una història nua, tallant i colpidora. Sense floritures: una veu neutra que inquieta i trasbalsa la paraula.

12 de juliol del 2009

Kavafis, Riba, Llach


Σα βγεις στον πηγαιμό για την Ιθάκη,
να εύχεσαι νάναι μακρύς ο δρόμος,
γεμάτος περιπέτειες, γεμάτος γνώσεις.
Τους Λαιστρυγόνας και τους Κύκλωπας,
τον θυμωμένο Ποσειδώνα μη φοβάσαι,
τέτοια στον δρόμο σου ποτέ σου δεν θα βρείς,
αν μέν' η σκέψις σου υψηλή, αν εκλεκτή
συγκίνησις το πνεύμα και το σώμα σου αγγίζει.
Τους Λαιστρυγόνας και τους Κύκλωπας,
τον άγριο Ποσειδώνα δεν θα συναντήσεις,
αν δεν τους κουβανείς μες στην ψυχή σου,
αν η ψυχή σου δεν τους στήνει εμπρός σου.
Να εύχεσαι νάναι μακρύς ο δρόμος.
Πολλά τα καλοκαιρινά πρωϊά να είναι
που με τι ευχαρίστησι, με τι χαρά
θα μπαίνεις σε λιμένας πρωτοειδωμένους;
να σταματήσεις σ' εμπορεία Φοινικικά,
και τες καλές πραγμάτειες ν' αποκτήσεις,
σεντέφια και κοράλλια, κεχριμπάρια κ' έβενους,
και ηδονικά μυρωδικά κάθε λογής,
όσο μπορείς πιο άφθονα ηδονικά μυρωδικά;
σε πόλεις Αιγυπτιακές πολλές να πας,
να μάθεις και να μάθεις απ' τους σπουδασμένους.
Πάντα στον νου σου νάχεις την Ιθάκη.
Το φθάσιμον εκεί είν' ο προορισμός σου.
Αλλά μη βιάζεις το ταξίδι διόλου.
Καλλίτερα χρόνια πολλά να διαρκέσει;
και γέρος πια ν' αράξεις στο νησί,
πλούσιος με όσα κέρδισες στον δρόμο,
μη προσδοκώντας πλούτη να σε δώσει η Ιθάκη.
Η Ιθάκη σ' έδωσε το ωραίο ταξίδι.
Χωρίς αυτήν δεν θάβγαινες στον δρόμο.
Αλλο δεν έχει να σε δώσει πια.
Κι αν πτωχική την βρεις, η Ιθάκη δεν σε γέλασε.
Ετσι σοφός που έγινες, με τόση πείρα,
ήδη θα το κατάλαβες η Ιθάκες τι σημαίνουν.



Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l'aïrat Posidó, no te n'esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se't manté alt, si una
emoció escollida
et toca l'esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.
Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d'estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s'hi exhibeixen,
corals i nacres, mabres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d'Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.
Sempre tingues al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t'hagi de dar riqueses Ítaca.
Ítaca t'ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca t'hagi enganyat.
Savi com bé t'has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.


Ítaca. Poemes de Kavafis. Traducció de Carles Riba. Ed. Teide, 1962.



8 de juliol del 2009

Locucions de la Sibil.la


Franz Eybl. Noia llegint, 1850.


Marina Ivànovna Tsvetàieva
LOCUCIONS DE LA SIBIL.LA
Ed. Ellago


A Delfos, la veu de la Sibil.la prenia forma d'hexàmetre. El missatge de l'oracle quedava tancat en uns versos. Fixades les sàvies paraules, el propi destí d'elles quedava lligat. I, de la capacitat del lector, depenia que perduressin en la memòria o es perdessin en l'oblit.


Llegida l'obra de Marina Tsvetàieva. D'ella, s'han retallat tot de frases, treient-les del context, deixant que visquin individualment i que s'agrupin novament. Teresa Camañes i Reyes Garcia, entenen l'acte de llegir com una invitació a entrar en relació amb el pensament de l'autor. I per fer-ho, ens presenten la veu fragmentada, intesa i personal de Tsvetàieva. Cada bri de pesament té la seva pròpia llum, i en aglutinar-se, esdevenen un de sol. Es poden llegir aïlladament, o com a un nou concepte conjunt. Aquesta és la força de la sensibilitat d'aquesta poètica sibil.la russa. El seu alé suggerent, nascut en el fred silenci de les paraules, esdevé bruent clam dels sentiments.

Un recull subjectiu, colpidor i estètic. Una sensiblitat intensa, reflexiva i complexa. Un profund traç entre el sensible i el pensament.

"3. Hi ha llibres tan vius que tens temor que mentre els estàs llegint ja hagen canviat, mentre tu vius -el llibre també viu, igual com un riu que passa i se'n va. Ningú no ha entrat dues vegades al mateix riu. Deu haver entrat algú dues vegades al mateix llibre?"

4 de juliol del 2009

Jardí d'hivern



Monika Zgustova
JARDÍ D'HIVERN
Ed. Proa

"En la marginació del meu niu d'àguiles damunt de la ciutat classificava i arxivava el llibres i els treia la pols. Durant una dècada havia estat ordenant alfabèticament les novel.les i em sentia com una jardinera que cultivava horts de gladiols blancs i vermells i roses, d'hortènsies blaves i liles i margarides blanques. Feia una dècada que em posava de puntetes com una jardinera que empelta les branques dels seus fruiters sense l'ajuda de cap escala, feia una dècada que em movia en aquell hivernacle ple de colors i d'olors, el meu jardí d'hivern en el qual cada volum, per minúscul que fos, posseïa el seu perfum i la seva tonalitat musical, i, segons el meu estat d'esperit, amb molta cura agafava amb els dits aquest o aquell llibre antic, enquadernat amb pell o amb tela; durant la lectura gairebé no respirava per no maltractar aquelles pàgines groguenques que no s'estripaven sinó que es trencaven com els troncs fràgils de les orquídies."



Com fragments de colors que giravolten, una ciutat i una època, l'amor i el desamor, les il.lusions i el desencís. Una estesa de trossos de ceràmica trencada que no encaixen, que s'atancen, que s'allunyen. En el reflex d'una copa de vi, esbossos a carbonet i el so d'un violoncel. Dalt d'un niu, un jardí per amagar manuscrits que es passaran màquina.
Vertigen dels que busquen i no troben, dels que volen i no poden.

On queden tots aquells que no encaixen? Els que veuen passar ocupacions i primaveres, sota la lluentor intensa i daurada. On s'amaguen totes aquelles paraules adequades? Les que troben en la música i en l'art, la veu capaç de fer-les vibrar. On són els espais tancats? Aquells que, impedint que entri la llum de fora, s'omplen de la cegadora llum interior.